relatsencatala.blogspot.com
Escrits: El salt de la Mandarineta
http://relatsencatala.blogspot.com/2010/07/el-salt-de-la-mandarineta.html
Relats i poemes, una mica de tot. Dimarts, de juliol 27, 2010. El salt de la Mandarineta. Era una vegada un poll que va sortir d'un petit ou blanc. L'ou estava enganxat a un cabell de la Laia, una nena de sis anys rossa i rinxolada. La Laia encara no en sabia res, del poll que acabava de néixer al seu cap, i si ho hagués sabut, segurament no li hagués agradat gaire. Les coses són així, humans i polls no acostumen a ser amics. Aturem-nos un moment: era dolenta la mare de la Laia? La Mandarineta no va mori...
relatsencatala.blogspot.com
Escrits: de setembre 2011
http://relatsencatala.blogspot.com/2011_09_01_archive.html
Relats i poemes, una mica de tot. Divendres, de setembre 02, 2011. I jo, amb la ingenuïtat pròpia dels sis anys, vaig trencar un momentani silenci d'estupefacció general tot cridant entusiasmat: “Ostres papa, quina punteria! Etiquetes de comentaris: Records. Subscriure's a: Missatges (Atom). Instagram ( si voleu veure les meves fotos . ). De http:/ relatsencatala.blogspot.com/. Està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Llibres on he participat.
lagarfadelsdies.blogspot.com
La garfa dels dies: Nostàlgia d’un arròs melós amb castanyoles
http://lagarfadelsdies.blogspot.com/2012/02/nostalgia-dun-arros-melos-amb.html
La garfa dels dies. Dissabte, 18 de febrer de 2012. Nostàlgia d’un arròs melós amb castanyoles. Joan B. Campos. 18 de febrer de 2012, 18:41. Nostàlgia dallò que sha gaudit abans, és nostàlgia, sí, però benaurada, no? 20 de febrer de 2012, 10:59. Macabe dassabentar que la castanyola també és coneguda com llagosta eivissenca! Per a quan una nugà de polp? Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Joan B. Campos. Visualitza el meu perfil complet. Les contradiccions dels països conte. A l'ombra del prat.
lagarfadelsdies.blogspot.com
La garfa dels dies: de juny 2012
http://lagarfadelsdies.blogspot.com/2012_06_01_archive.html
La garfa dels dies. Dilluns, 4 de juny de 2012. M'agarda aquest lloc (Quadern de Tasmània, XI). M’agrada aquest lloc. És un lloc estrany. Hi ha ones i pedres i arbres. Hi ha una llum difusa,. De foc antic, sagrat. Una tremolor de fulles. Arriba i hi és, i no es mou. Un fil de claror és el nimbe perfecte. La metàstasi del tumor amarg,. L’argila que bec cada dia,. El dolor pesant dels parpells,. Aquest crani corcat i sec. Que mira la mar i res no entén. M’agrada aquest lloc. És un lloc estrany.
lagarfadelsdies.blogspot.com
La garfa dels dies: Apunt sobre el verb palangrejar
http://lagarfadelsdies.blogspot.com/2011/12/apunt-sobre-el-verb-palangrejar.html
La garfa dels dies. Diumenge, 11 de desembre de 2011. Apunt sobre el verb palangrejar. A la coberta de la barca s’amunteguen els ormeigs. Hi ha una calma que parla a soles, però també hi ha l’amenaça voraç dels gavians, els voltors de la Mar. Una ala metàl·lica sempre està a l’aguait, i es deixarà caure de sobte sobre la banda de bavor, i ens percudirà el cervell, abans de fer-se fonedissa de nou en la foscor de les aigües lluminoses. Joan B. Campos. 12 de desembre de 2011, 10:22. Joan B. Campos. El bist...
lagarfadelsdies.blogspot.com
La garfa dels dies: de febrer 2012
http://lagarfadelsdies.blogspot.com/2012_02_01_archive.html
La garfa dels dies. Dissabte, 18 de febrer de 2012. Nostàlgia d’un arròs melós amb castanyoles. Joan B. Campos. Dijous, 16 de febrer de 2012. Després de l’onada polar. Va tornar la neu i el jardí es va quedar glaçat. Aquest temps bord i eixelebrat m’ha obligat a preguntar-me. Els fragments que he descobert entre la gespa em pertanyien a mi. El silenci regna arreu i allò que vaig ser no demana almoines. Quanta llum reflectida als murs de la casa! No m’encega. Tu també estàs sol. Joan B. Campos.
lagarfadelsdies.blogspot.com
La garfa dels dies: Després de l’onada polar
http://lagarfadelsdies.blogspot.com/2012/02/despres-de-lonada-polar.html
La garfa dels dies. Dijous, 16 de febrer de 2012. Després de l’onada polar. Va tornar la neu i el jardí es va quedar glaçat. Aquest temps bord i eixelebrat m’ha obligat a preguntar-me. Els fragments que he descobert entre la gespa em pertanyien a mi. El silenci regna arreu i allò que vaig ser no demana almoines. Quanta llum reflectida als murs de la casa! No m’encega. Tu també estàs sol. Emmudit, ni un baf d’alè brolla. Llàgrimes de gel, llàgrimes de gel,. Joan B. Campos. 21 de febrer de 2012, 10:49.
lagarfadelsdies.blogspot.com
La garfa dels dies: de juliol 2012
http://lagarfadelsdies.blogspot.com/2012_07_01_archive.html
La garfa dels dies. Dimecres, 11 de juliol de 2012. Com tu o com jo (XII). Acaba de nàixer un ésser humà i, probablement,. N’està a punt de morir un altre. És una qüestió, si voleu, d’estadística. Com ara sentir la fragància fresca de la falguera de bon matí,. En una illa perduda d’Oceania, o el malson d’ahir a la nit. Aquest ésser humà és un ésser qualsevol. Amb mans i peus,. Un cap per a ordenar les constel·lacions,. Unes mans per a modelar la memòria del temps,. I peus i rems de seguir navegant. PRIMA...
lagarfadelsdies.blogspot.com
La garfa dels dies: Com tu o com jo (XII)
http://lagarfadelsdies.blogspot.com/2012/07/com-tu-o-com-jo.html
La garfa dels dies. Dimecres, 11 de juliol de 2012. Com tu o com jo (XII). Acaba de nàixer un ésser humà i, probablement,. N’està a punt de morir un altre. És una qüestió, si voleu, d’estadística. Com ara sentir la fragància fresca de la falguera de bon matí,. En una illa perduda d’Oceania, o el malson d’ahir a la nit. Aquest ésser humà és un ésser qualsevol. Amb mans i peus,. Un cap per a ordenar les constel·lacions,. Unes mans per a modelar la memòria del temps,. I peus i rems de seguir navegant. Petit...
lagarfadelsdies.blogspot.com
La garfa dels dies: d’octubre 2011
http://lagarfadelsdies.blogspot.com/2011_10_01_archive.html
La garfa dels dies. Dilluns, 31 d’octubre de 2011. Després de la pluja. Joan B. Campos. Dimarts, 25 d’octubre de 2011. No hi ha proves. Joan B. Campos. Diumenge, 23 d’octubre de 2011. Joan B. Campos. Dijous, 20 d’octubre de 2011. Hauríem de plantejar-nos una nova lectura de la mort, en el cas que aquesta es poguera traduir en paraules humanes. De vegades, només veiem la cara més dramàtica, la més tràgica. Però la mort és humana. La mort ens fa humans. El cert és que a totes les morts els hi envolta una t...
