cosesdelanima.blogspot.com
cosesdelanima: Nines de porcellana
http://cosesdelanima.blogspot.com/2012/08/nines-de-porcellana.html
Dimecres, 22 d’agost de 2012. He llegit el post de l’Agnès Setrill sobre una nina de porcellana que li varen regalar. I m’ha fet recordar un viatge a França l’Agost del 2010. Vàrem visitar un poble molt petit, prop de Nevers, a la riba del riu Allier. Un poble molt curiós, on totes les cases son propietat del senyor del castell i tothom que hi viu, paga lloguer i no es poden comprar. A l’entrada del Castell, un rètol que avisa de que allò es una propietat privada. Aquella nit, les vaig somiar. Tens raò A...
cosesdelanima.blogspot.com
cosesdelanima: Tinc tantes preguntes......
http://cosesdelanima.blogspot.com/2011/03/tinc-tantes-preguntes.html
Dimecres, 16 de març de 2011. En primer lloc, deixeu me dir que desgraciadament i una vegada mes, la Natura ens ha demostrat el seu immens potencial destructiu. Ella es qui mana a pesar de tot i les seves lleis son inqüestionables i la seva força terrible. Per tenir opinió, s’ha de tenir informació. I la informació, la hem de demanar de les persones que estan veritablement autoritzades per els seus coneixements, els seus estudis i el seu treball, a informar degudament i amb rigor. Perquè no expliquen que...
cosesdelanima.blogspot.com
cosesdelanima: de març 2011
http://cosesdelanima.blogspot.com/2011_03_01_archive.html
Dimecres, 16 de març de 2011. En primer lloc, deixeu me dir que desgraciadament i una vegada mes, la Natura ens ha demostrat el seu immens potencial destructiu. Ella es qui mana a pesar de tot i les seves lleis son inqüestionables i la seva força terrible. Per tenir opinió, s’ha de tenir informació. I la informació, la hem de demanar de les persones que estan veritablement autoritzades per els seus coneixements, els seus estudis i el seu treball, a informar degudament i amb rigor. Perquè no expliquen que...
cosesdelanima.blogspot.com
cosesdelanima: de juliol 2010
http://cosesdelanima.blogspot.com/2010_07_01_archive.html
Dijous, 22 de juliol de 2010. Aquest post, va una mica dedicat especialment a tu, Agnès. Per si no has llegit mai el meu blog sencer (cosa que entenc), et faré cinc cèntims del em refereixo quan parlo dels temibles tentacles que , (aviat farà set anys), em varen mossegar la carn i l'ànima. No soc sola a dir que he patit un càncer.tant de bo! Cada vegada que conec alguna altre persona que s'ha d'enfrontar amb aquest enemic silenciós, em produeix el mateix efecte:. La hi tinc jurada a aquest maleit mal!
cosesdelanima.blogspot.com
cosesdelanima: Taps de plàstic per la Jèssica
http://cosesdelanima.blogspot.com/2011/10/taps-de-plastic-per-la-jessica.html
Dissabte, 22 d’octubre de 2011. Taps de plàstic per la Jèssica. Fa molt de temps que no escric en el blog. No ho sé.potser es que de sobte, em va semblar que no tenia res a dir o potser, que tinc masses coses i estic una mica “saturada”. Ara es una ocasió especial. Val la pena que hi dediqui una estona per fer.vos “cinc cèntims” de què va aquesta campanya de recollida de taps de plàstic. Hem d’aconseguir que la Jèssica hi pugui sentir! Ho tindrem en compte. 22 d’octubre de 2011, 15:00. Http:/ eldracdaura...
cosesdelanima.blogspot.com
cosesdelanima: d’agost 2012
http://cosesdelanima.blogspot.com/2012_08_01_archive.html
Dimecres, 22 d’agost de 2012. He llegit el post de l’Agnès Setrill sobre una nina de porcellana que li varen regalar. I m’ha fet recordar un viatge a França l’Agost del 2010. Vàrem visitar un poble molt petit, prop de Nevers, a la riba del riu Allier. Un poble molt curiós, on totes les cases son propietat del senyor del castell i tothom que hi viu, paga lloguer i no es poden comprar. A l’entrada del Castell, un rètol que avisa de que allò es una propietat privada. Aquella nit, les vaig somiar. Http:/ esq...
cosesdelanima.blogspot.com
cosesdelanima: de gener 2011
http://cosesdelanima.blogspot.com/2011_01_01_archive.html
Diumenge, 9 de gener de 2011. Bones Festes de diàri. De fet, només es un canvi de números en un calendari. De vegades penso que es una mica absurd “compartimentar” una vida en aquestes caselles que anomenem dies, setmanes, mesos, anys. Ja ho se. Es impossible viure sense mesurar.ho absolutament tot. Tot te el seu temps marcat i remarcable. La música es temps, el cicle de les estacions es temps, la gestació d’una vida nova es temps, els batecs del cor son temps. Celebraré CADA DIA que em desperti! I brind...
cosesdelanima.blogspot.com
cosesdelanima: de setembre 2010
http://cosesdelanima.blogspot.com/2010_09_01_archive.html
Dissabte, 18 de setembre de 2010. Aquest estiu m’ha vingut de gust donar-me un “capritxet” que feia temps que em voltava per el cap. Primer em vaig informar degudament:. Es pot treure amb lasser. 2-Puc continuar sent donant de sang. 3- Anar a un centre on tinguin el corresponent permis i on utilitzin material degudament esterilitzat i d’un sol us. I, un cop sopesats els “pros” i els “contres”. Ja tinc el meu tattoo! En deixo constància gràfica. Detractors.abstenir-se de fer comentaris.
cosesdelanima.blogspot.com
cosesdelanima: d’abril 2010
http://cosesdelanima.blogspot.com/2010_04_01_archive.html
Dimarts, 27 d’abril de 2010. Peró no he de seguir mai el meu somni. I em quedaré aquí fins a la mort. Car soc també molt covard i salvatge. I estimo a mes amb un desesperat dolor. Aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. Enllaços a aquest missatge. Dissabte, 24 d’abril de 2010. El meu marit i l'aspiradora.un "amor" impossible. El meu estimat marit, va tenir la sort de poder-se pre-jubilar als cinquanta set anys, el Febrer de l'any passat. La feina de casa s'ha de compartir. Si, molt,. Miro l...
cosesdelanima.blogspot.com
cosesdelanima: de juliol 2015
http://cosesdelanima.blogspot.com/2015_07_01_archive.html
Dimarts, 28 de juliol de 2015. A la terrassa del pis de dalt, en un racó de la taulada aquest estiu hi tenim un niu d'orenetes. A sota, tres torratxes on hi vaig plantar pipes de gira-sol i ja han sortit les flors grogues, enormes, amb unes llaaaaargues tiges que es dobleguen amb el pes dels Sols que, espero, d'aquí a poc, estaran quallats de pipes que podré recol·lectar, torrar i menjar ? I aquest capvespre, veien anar i venir les orenetes alimentant els petits, no me'n he pogut estar i els hi he cridat:.
