tempsdemetafora.blogspot.com
Temps de metàfora: Andrea Camilleri (2016), Una voz en la noche. Barcelona: Salamandra (Narrativa) Traducción de Carlos Mayor
http://tempsdemetafora.blogspot.com/2017/01/andrea-camilleri-2016-una-voz-en-la.html
Dilluns, 9 de gener de 2017. Andrea Camilleri (2016), Una voz en la noche. Barcelona: Salamandra (Narrativa) Traducción de Carlos Mayor. Cuando los días son cortos me ataca la. 8220;negra sombra”. Es el momento de leer una buena novela negra de Andrea Camilleri. No sólo es el reencuentro con personajes casi familiares: Montalvano, Livia y. Es la trama bien construida, son los diálogos vitales, la crítica social y la socarrona ironía. 8230; P. 62. Y brindar a la salud de Andrea Camilleri. Subscriure's a: ...
tempsdemetafora.blogspot.com
Temps de metàfora: de gener 2017
http://tempsdemetafora.blogspot.com/2017_01_01_archive.html
Dimarts, 31 de gener de 2017. Patrick Ness (2014), Un monstruo viene a verme. Barcelona: Debolsillo. Ilustraciones de Siobhan Dowd. Inspirado en una idea de Siobhan Dowd. No te quedes al margen, comprométete y continúa la lucha de los que te han precedido: “métete en líos”. Esta es la exhortación con la que se inicia esta novela. Es un gran acierto recurrir al simbólico árbol del tejo para crear al monstruoso compañero del protagonista, un monstruo que provoca terror pero que es un amigo fiel. Desde la a...
tempsdemetafora.blogspot.com
Temps de metàfora: Sandra Comas Anglada (2016), Eixam. Vuit contes per a vuit veus. Argentona: Voliana Edicions
http://tempsdemetafora.blogspot.com/2016/06/sandra-comas-anglada-2016-eixam-vuit.html
Dimecres, 1 de juny de 2016. Sandra Comas Anglada (2016), Eixam. Vuit contes per a vuit veus. Argentona: Voliana Edicions. Davant el títol d'aquest recull de contes em venen a la memòria els versos finals del poema "Plus ultra" de Jacint Verdaguer:. I a on tu veus lo desert. Eixams de mons formiguegen. Cal posar nom i cognoms per fer florir en el desert els mons d'aquestes vuit dones úniques i especials, però alhora representatives d'aquest eixam gairebé invisible. Camille Claudel, El vals. Al vell estil...
tempsdemetafora.blogspot.com
Temps de metàfora: Metàfores visuals 3: Chema Madoz
http://tempsdemetafora.blogspot.com/2013/05/metafores-visuals-3-chema-madoz.html
Diumenge, 5 de maig de 2013. Metàfores visuals 3: Chema Madoz. Poden ser poètiques i belles amb una aura irònica. Qui pot o vol empresonar un núvol? Has somiat mai un collaret de gotes com diamants perlífers? Els llibres obren portes per les que es pot passar com si fossin arcs de triomf. També són punyents, fereixen, tallen, critiquen. cal que no callin. No es casual que Chema Madoz hagi ilustrat les Nuevas Gregerías. De Ramón Gómez de la Serna, moltes de les seves imatges d'objectes ho són. Amparo Tomé...
tempsdemetafora.blogspot.com
Temps de metàfora: Margarida Aritzeta (2016) Els fils de l'aranya. Barcelona: Llibres del Delicte
http://tempsdemetafora.blogspot.com/2016/05/margarida-aritzeta-2016-els-fils-de.html
Dimarts, 3 de maig de 2016. Margarida Aritzeta (2016) Els fils de l'aranya. Barcelona: Llibres del Delicte. Mina Fuster sap molt bé que ". .sovint hi ha senyals, si observes bé. I, a vegades, aquest senyals són metàfores o símbols. Així, la inspectora filosofa davant el fos de l'ordinador on ballen els escuts del Mossos que:. Aquí en tenim un altre exemple:. Com el fil musical que ens acompanya i que sentim en moments especials. Em quedo amb el Summertime. De Jimmy Hendix i Janis Joplin que és l. També e...
tempsdemetafora.blogspot.com
Temps de metàfora: d’octubre 2016
http://tempsdemetafora.blogspot.com/2016_10_01_archive.html
Dijous, 27 d’octubre de 2016. Raymond Carver (2014), Tres rosas amarillas. Barcelona: Anagrama. 1989. Tropezamos siempre en la misma piedra y no descubrimos las trampas de la vida hasta que no hay lugar para darse la vuelta y escapar. Quien es una ave migratoria, como la madre del relato “Cajas”, seguirá fiel a su destino y dejará su familia para volar. La visita a la ex se convierte en una ansiada pesadilla y en materia literaria ¿Hasta dónde llega el derecho a la intimidad? 161;Magistral, Carver! Joan ...
tempsdemetafora.blogspot.com
Temps de metàfora: Gabriel García Márquez (1981), Crónica de una muerte anunciada. Barcelona: Bruguera (Narradores de hoy)
http://tempsdemetafora.blogspot.com/2013/11/gabriel-garcia-marquez-1981-cronica-de.html
Dimecres, 20 de novembre de 2013. Gabriel García Márquez (1981), Crónica de una muerte anunciada. Barcelona: Bruguera (Narradores de hoy). Crónica ficticia de un hecho real. La vida supera a la literatura y sorprende “que la vida se sirviera de tantas casualidades prohibidas a la literatura, para que se cumpliera sin tropiezos una muerte tan anunciada.” P. 159. GGM, como Lope de Vega en El Caballero de Olmedo. Canción del Caballero de Olmedo versión de Los Ilegales. 8220;había en la penumbra el olor de b...
tempsdemetafora.blogspot.com
Temps de metàfora: Teatre Bonzo, Schmurtz, de Roger Danès. Estrena al Casal Popular de Vilassar de Dalt. 25 de gener 2015
http://tempsdemetafora.blogspot.com/2015/01/teatre-bonzo-schmurtz-de-roger-danes.html
Diumenge, 25 de gener de 2015. Teatre Bonzo, Schmurtz, de Roger Danès. Estrena al Casal Popular de Vilassar de Dalt. 25 de gener 2015. Aquesta obra no és només una tragicomèdia de costums sinó que permet diferents nivells de lectura i, sense deixar de fer riure, té la capacitat de fer crítica del totalitarisme, la verdadera epidèmia que ens amenaça. També, per l'autor i director Roger Danès. David Abrodos, Andreu Tolrà, Carles Corbalan i Enric Pou. Teatro Bonzo. Bravissimo. Envia per correu electrònic.
tempsdemetafora.blogspot.com
Temps de metàfora: Pere Martí i Bertran (2016), El xiquet i el poble perdut. Barcelona: Edicions del Serbal (Contes de terra i pedra). Il.lustracions de Joan Miró Oró
http://tempsdemetafora.blogspot.com/2016/12/pere-marti-i-bertran-2016-el-xiquet-i.html
Dimarts, 27 de desembre de 2016. Pere Martí i Bertran (2016), El xiquet i el poble perdut. Barcelona: Edicions del Serbal (Contes de terra i pedra). Il.lustracions de Joan Miró Oró. Pere Martí i Bertran (2016), El xiquet i el poble perdut. Barcelona: Edicions del Serbal (Contes de terra i pedra). Il·lustracions de Joan Miró Oró. Una novel·la històrica per a joves lectors a l'era post Harry Potter plena de visites de monstres? Per això, el nen que ara és octogenari reconeix:. Per altra banda, l’esce...
