oscarmorata.blogspot.com
Un cel ple de brases: d’abril 2012
http://oscarmorata.blogspot.com/2012_04_01_archive.html
Un cel ple de brases. Històries de l'altra banda del món. 19 d’abril 2012. Torna el mes d'abril, amb la calor, pluges més intenses, flors per tot arreu, fragàncies agradables surant per l'ambient, i l'obligatòria renovació del meu permís d'estranger. Ah, els cicles anuals. El funcionari que m'ha atès era el mateix que ho va fer l'any passat. De posat seriós i amb un tall de cabell ben curt. Mentres ell anava fent amb l'ordinador, he llegit un dels texts que hi ha pels clients. Enllaços a aquest missatge.
oscarmorata.blogspot.com
Un cel ple de brases: Salt a la fama
http://oscarmorata.blogspot.com/2014/01/salt-la-fama.html
Un cel ple de brases. Històries de l'altra banda del món. 17 de gener 2014. Salt a la fama. Ara, però, des que estem sortint al carrer i agafant metro i busos amb la nouvinguda, la cosa està canviant. De mica en mica, notes com la gent et/ens mira, somriuen o xiuxiuegen alguna cosa i C. Es va convertint en l'atracció de sobretot dones grans i noies joves. No trigues mai gaire a sentir el característic 好可愛 ( hao ke ai. Etiquetes de comentaris: família. 18 de gener de 2014, 21:54. Salt a la fama.
oscarmorata.blogspot.com
Un cel ple de brases: de novembre 2014
http://oscarmorata.blogspot.com/2014_11_01_archive.html
Un cel ple de brases. Històries de l'altra banda del món. 25 de novembre 2014. Haver de viatjar des d'Europa fins a Taiwan té tota una sèrie d'inconvenients: és un viatge llarg, potser tot un dia o més; haver d'estar assegut a l'avió moltes hores; les esperes en les connexions; possibles endarrerriments o connexions fallides que, després de passar-te 12 hores en un avió, no són la cosa més divertida del món; controls de passaports. Les coses habituals en aquesta mena de viatges. I així, millorant progres...
oscarmorata.blogspot.com
Un cel ple de brases: d’agost 2012
http://oscarmorata.blogspot.com/2012_08_01_archive.html
Un cel ple de brases. Històries de l'altra banda del món. 06 d’agost 2012. Diumenge passat vam anar a l'exhibició de Dalí que fan fins a finals de setembre a les sales del Chiang-Kai Shek Memorial Hall. Sí, Dalí a Taipei. Es part de la col·lecció d'una fundació americana que porta col·leccionant objectes de Dalí des dels anys 60. A l'exposició no hi ha cap dels quadres grans i coneguts, per raons òbvies, a banda de part de l'escenari que es va fer servir per la pel·lícula Spellbound. Com deia, vam anar d...
oscarmorata.blogspot.com
Un cel ple de brases: d’abril 2013
http://oscarmorata.blogspot.com/2013_04_01_archive.html
Un cel ple de brases. Històries de l'altra banda del món. 28 d’abril 2013. Doncs entre unes coses i unes altres, fora plans, projectes o idees preconcebudes, com qui no vol la cosa, avui fa exactament cinc anys que vaig arribar a Taiwan. I mira com estem! No sé si és una cosa bona o dolenta, la veritat, però sí que és molt més temps del que em vaig imaginar em un primer moment. I ja veurem quant de temps més hi haurem d'afegir. Una estoneta, segur. Enllaços a aquest missatge. El meu cap als núvols.
oscarmorata.blogspot.com
Un cel ple de brases: Jet-lag
http://oscarmorata.blogspot.com/2014/11/jet-lag.html
Un cel ple de brases. Històries de l'altra banda del món. 25 de novembre 2014. Haver de viatjar des d'Europa fins a Taiwan té tota una sèrie d'inconvenients: és un viatge llarg, potser tot un dia o més; haver d'estar assegut a l'avió moltes hores; les esperes en les connexions; possibles endarrerriments o connexions fallides que, després de passar-te 12 hores en un avió, no són la cosa més divertida del món; controls de passaports. Les coses habituals en aquesta mena de viatges. I així, millorant progres...
oscarmorata.blogspot.com
Un cel ple de brases: de març 2012
http://oscarmorata.blogspot.com/2012_03_01_archive.html
Un cel ple de brases. Històries de l'altra banda del món. 15 de març 2012. I què hi ha de nou? Força coses, segurament, si ens posem a fer llistes, però ara mateix potser tampoc no tenim temps per tot. Per donar una miqueta de peixet, sempre puc fer referència a la darrera cerca en la que ens hem embrancat: trobar un nou apartament. Com ja és sabut, aquest cop no ho faig en solitari i no sé si serà per això, o que som una mica més exigents després de passar (massa? Enllaços a aquest missatge.
oscarmorata.blogspot.com
Un cel ple de brases: Un any d'exercici
http://oscarmorata.blogspot.com/2012/07/un-any-dexercici.html
Un cel ple de brases. Històries de l'altra banda del món. 23 de juliol 2012. Tot just fa un any, no vaig fer gaire cas de la calor i em vaig dedicar a suar la cansalada. Amb el temps, els quilos van anar desapareixent fins als valors gairebé al·lucinants del present, els ritmes de carrera van anar baixant i les distàncies recorregudes es van anar allargant més i més. Qui ho diria oi? Tot just per començar un dia, fer-ho seguit i anar incrementant la dosi. Etiquetes de comentaris: costums.
oscarmorata.blogspot.com
Un cel ple de brases: de juliol 2015
http://oscarmorata.blogspot.com/2015_07_01_archive.html
Un cel ple de brases. Històries de l'altra banda del món. 11 de juliol 2015. Al cim del món. El cim de Mauna Kea. Mauna Loa al fons. Una altra vista del cim. Alguna cosa i de cap al llit, per aixecar-te a les 3 o les 4 de la tarda i torna a començar. A pinyó. Ara mateix se'm fa estrany que demà al migdia, un cop hagi dormit una mica, torni cap a Hilo i dilluns cap a Taipei. Però suposo que quan un es troba al cim, les coses que passen per sota de la capa dels núvols semblen pertànyer a un altre món.
SOCIAL ENGAGEMENT