estoesunaisla.blogspot.com
Esto es una isla: Pues nada, qué va a pasar
http://estoesunaisla.blogspot.com/2011/11/pues-nada-que-va-pasar.html
Esto es una isla. Sábado, 3 de diciembre de 2011. Pues nada, qué va a pasar. Publicado por Roast Beef. Enviar por correo electrónico. Publicar un comentario en la entrada. Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom). No sé si es penalti, pero expulsión seguro. No me ha pasado a mí solo. Las cosas, que envejecen mal. Si existieran los fantasmas mi tía habría sido la . Normalmente me equivoco cuando me preguntan por un. Me dejé la cartera en el centro del laberinto. No más sobremesas en el parque, por favor.
estoesunaisla.blogspot.com
Esto es una isla: Normalmente me equivoco cuando me preguntan por una dirección
http://estoesunaisla.blogspot.com/2011/12/normalmente-me-equivoco-cuando-me.html
Esto es una isla. Viernes, 9 de diciembre de 2011. Normalmente me equivoco cuando me preguntan por una dirección. La indicación más rara que me han pedido fue cómo llegar a la playa en una ciudad sin mar. Publicado por Roast Beef. Enviar por correo electrónico. 9 de diciembre de 2011, 22:51. A mí me ha pasado muchas veces. Lo de equivocarme. Y también algunas veces lo de volver en busca del ciudadano perdido, con esa misma sensación de terrible culpa por haberle arruinado la vida. Ver todo mi perfil.
escudella.wordpress.com
Octubre | 2010 | Cròniques del desert provisional
https://escudella.wordpress.com/2010/10
Cròniques del desert provisional. Arxivar per Octubre, 2010. 27 Octubre 2010 a les 21:32 · Filed under Escenes Domèstiques. Estar en silenci amb la Pilar, vull dir saber que hi és/que hi som, però no dir-nos res m’està bé. M’ha fet molt de profit. Conèixer-la més m’ha fet profit, vull dir. Al principi no li feia gaire cas però de cop i volta va entrar con un llamp i m’ha inspirat molt i m’ha donat molta força per emprendre o per continuar projectes que d’altra banda potser no hauria tirat endavant. Però ...
escudella.wordpress.com
2 mesos després | Cròniques del desert provisional
https://escudella.wordpress.com/2010/10/01/2-mesos-despres
Cròniques del desert provisional. 1 Octubre 2010 a les 23:02 · Filed under the Best. Porto dos mesos sense entrenar o entrenant amb prou feines. La setmana passada vaig aconseguir sortir a córrer dos dies i suposo que entre tots dos vaig fer uns 12 km. Això és perquè estic ben contracturada i dos mesos ençà n’estava força més. Amb prou feines em podia moure. Amb l’arribada de la tardor m’atrapa la melanconia. Em concentro en les meves fotos. Per Nadal es publicarà un llibre col lectiu on n’hi van tre...
escudella.wordpress.com
I crisi… | Cròniques del desert provisional
https://escudella.wordpress.com/2010/11/25/i-crisi
Cròniques del desert provisional. 25 Novembre 2010 a les 20:02 · Filed under Alta Sensibilitat. M’agrada aquest comentari que m’ha enviat la Chà:. Esto que te quede bien claro, que nada ni nadie te haga pensar que eres fea o insulsa o algo de eso. En un mundo bollil en el que el 90% es mierda tú eres de lo poquito que se salva. De verdad, sabes que no lo digo por decir, sabes que no lo diría si no fuese cierto . No comments yet ». Deixa un comentari Cancel la la resposta. Escriu aquí el comentari.
escudella.wordpress.com
Work in Progress | Cròniques del desert provisional
https://escudella.wordpress.com/2010/10/27/work-in-progress
Cròniques del desert provisional. 27 Octubre 2010 a les 21:32 · Filed under Escenes Domèstiques. Estar en silenci amb la Pilar, vull dir saber que hi és/que hi som, però no dir-nos res m’està bé. M’ha fet molt de profit. Conèixer-la més m’ha fet profit, vull dir. Al principi no li feia gaire cas però de cop i volta va entrar con un llamp i m’ha inspirat molt i m’ha donat molta força per emprendre o per continuar projectes que d’altra banda potser no hauria tirat endavant. Però ara em ve més de gust escri...
escudella.wordpress.com
Juny | 2010 | Cròniques del desert provisional
https://escudella.wordpress.com/2010/06
Cròniques del desert provisional. Arxivar per Juny, 2010. 30 Juny 2010 a les 23:17 · Filed under Escenes Domèstiques. Preocupada pels seus sentiments com si ella s’hagués preocupat alguna vegada pels meus. La Laura sempre em portarà on ella vulgui i no serà mai a cap lloc bonic. Quan més m’hi acosti més em cremaré. De vegades oblido lo molt que ja m’he cremat. La meva memòria emocional és la d’un peix! Com pot ser tan hipòcrita! Així pla la gent sabrà de quina Laura parlo! 8220;Aburrido de esperar”.
escudella.wordpress.com
M’estic agobiant massa i només és el principi | Cròniques del desert provisional
https://escudella.wordpress.com/2010/10/04/mestic-agobiant-massa-i-nomes-es-el-principi
Cròniques del desert provisional. M’estic agobiant massa i només és el principi. 4 Octubre 2010 a les 12:44 · Filed under Alta Sensibilitat. Només fa tres dies que li he escrit un email convidant-la a veure’ns de nou, a més d’algun altre que li vaig enviar la setmana passada, amb enllaços a coses i llocs que li poden interessar (i que va respondre donant-me les gràcies i dient que s’ho miraria després de la vaga, que estava estressada). De manera que en aquestes circumstàncies potser el millor és que no ...
