montsellado.wordpress.com
Relativitat | Montsellado's BloG
https://montsellado.wordpress.com/2013/05/28/relativitat
LA CAMINADA MÉS LLARGA COMENÇA AMB UN PAS. 8211; A veure si ens entenem -va dir amb una expressió a mig camí entre l’estupor i la resignació-. Em dius que aquesta és la casa que volíem que fessis? 8211; I em vols fer creure que els plànols que ens vas ensenyar pertanyen a aquesta… aquesta… a això? 8211; I tant. Només els ajustos clàssics: petites modificacions pels desnivells naturals del terreny, el que vosaltres m’heu fet canviar a darrera hora…. 8211; I nosaltres hem demanat això? 8211; Fil per randa.
montsellado.wordpress.com
Zzzzzz… | Montsellado's BloG
https://montsellado.wordpress.com/2013/07/21/zzzzzz
LA CAMINADA MÉS LLARGA COMENÇA AMB UN PAS. Això no m’havia passat mai: gairebé dos mesos sense publicar i sense que hi hagi cap causa que ho justifiqui. Potser, com apuntava al @PauSamo, hauré de pensar a canviar l’avatar de la cuereta per un d’altre. Potser aquest aniria bé:. Qui sap si aquest:. Tot i que tampoc aniria malament:. Aquest no sembla dolent del tot:. O aquest altre, que em donaria un aire més reflexiu:. O aquesta imatge tan tendra:. M’ajudareu a desempallegar-me dels braços de Morfeu? Next ...
montsellado.wordpress.com
Ai, els titulars! | Montsellado's BloG
https://montsellado.wordpress.com/2013/05/13/ai-els-titulars
LA CAMINADA MÉS LLARGA COMENÇA AMB UN PAS. Ai, els titulars! Val a dir que intentar saber en quin món ens belluguem és una tasca farragosa perquè (en un món ideal) hauríem de contrastar diverses fonts per evitar una visió esbiaixada i mai de la vida limitar-nos al missatge de les lletres grosses i cridaneres dels titulars perquè ens pot dur a unes conclusions ben estranyes. Le sacan rodilla por no poder pagar. AAAARRRGGGGHHH, no em direu que no us ve al cap aquesta imatge. Feed You can leave a response.
montsellado.wordpress.com
Una d’enyors i “desenyors” | Montsellado's BloG
https://montsellado.wordpress.com/2013/09/04/una-denyors-i-desenyors
LA CAMINADA MÉS LLARGA COMENÇA AMB UN PAS. Una d’enyors i “desenyors”. Abans-d’ahir vaig celebrar un sant de molt renom en aquestes dates:. Deixo enrere unes setmanes de desconnexió més radical de què hauria volgut i torno a la normalitat. He de reconèixer que no és un retorn traumàtic encara que no sabria dir si perquè les vacances de poble (al. Far, far south. Són agradables tot i que sense llençar coets, o perquè la rutina del meu dia a dia em resulta fins i tot confortable. Enyoraré l’estenedor ple d...
montsellado.wordpress.com
3.Fe D rates | Montsellado's BloG
https://montsellado.wordpress.com/5-fe-de-rates
LA CAMINADA MÉS LLARGA COMENÇA AMB UN PAS. 00 – Carinyo. Ep, no, no, no! Aquest mot està “fora de concurs”! Ho sento, però aquest barbarisme me’l quedo. Si explico alguna anècdota dels nens i deixo anar un “amoret” perdré credibilitat. Jo no parlo tan bé. Prometo encotillar-lo enmig de cometes, escriure’l amb lletra cursiva i fins i tot acabat en u perquè quedi ben estrany, però aquest, l’apadrino. 01 – Rodet. Ai, que les parets es pinten amb un CORRÓ. Aquella peça de les canyes de pescar és el rodet.
montsellado.wordpress.com
Còdols | Montsellado's BloG
https://montsellado.wordpress.com/2010/07/22/codols
LA CAMINADA MÉS LLARGA COMENÇA AMB UN PAS. Un dia, l’aigua del riu va trobar la pedreta plorant. Què et passa, codolet meu? L’hi va preguntar mentre l’acaronava dolçament amb un remolí d’escuma. És que tot és tan bonic, tan perfecte i jo sóc tan lletja! Però què t’agafa, ara? Insistí mentre l’esquitxava per rentar-li la cara. Però jo… sóc cantelluda, sóc grisa, sóc estèril, no sóc res. Però pedreta, què dius. Va dir l’aigua tota sorpresa. L’aigua del rierol va esclafir a riure. Encara no ho has entès?
montsellado.wordpress.com
El llop i la caputxeta (versió apòcrifa) Capítol 1 de 4 | Montsellado's BloG
https://montsellado.wordpress.com/2010/11/14/el-llop-i-la-caputxeta-versio-apocrifa-capitol-1-de-4
LA CAMINADA MÉS LLARGA COMENÇA AMB UN PAS. El llop i la caputxeta (versió apòcrifa) Capítol 1 de 4. Hola a tothom. Sóc el llop del conte de la caputxeta i vull aprofitar aquesta plataforma per defensar-me de tot el reguitzell de fal làcies que s’han vessat sobre mi. De la mateixa manera que la història l’escriuen els vencedors, els contes els escriuen els que assoleixen el “final feliç” i a la resta que ens bombin, oi? Doncs no, s’ha acabat el bròquil! Vull restaurar el meu bon nom. VEURE EL CAPÍTOL II.
montsellado.wordpress.com
Sense ànim d’ofendre, eh! | Montsellado's BloG
https://montsellado.wordpress.com/2013/10/26/sense-anim-dofendre-eh
LA CAMINADA MÉS LLARGA COMENÇA AMB UN PAS. Sense ànim d’ofendre, eh! Que consti que no tinc la més mínima intenció de faltar al respecte a ningú. Cap ni una! Que per què ho poso en negreta? Val a dir que la notícia m’ha sobtat: després d’escoltar periodistes (? Dient que la Consellera Geli era una. Que el president Mas és un nazi, a reputats opinadors (? Valguemdeusenyor, quin sobreescalfament Sr. Coromines! Però home, com se li acut dir aquestes coses, si tothom sap que no era guàrdia civil, sinó bomber!
montsellado.wordpress.com
Final de festa | Montsellado's BloG
https://montsellado.wordpress.com/2013/08/01/final-de-festa
LA CAMINADA MÉS LLARGA COMENÇA AMB UN PAS. Necessitava ingredients per fer un brou d’idees i vosaltres, en l’entrada anterior, me’ls heu donat. Els he endreçat alfabèticament amor. I els he cuinat a foc lent (jo és que sóc lenta de mena). Tot seguit us en serveixo un plat que, com em passa amb tot allò que faig, està elaborat amb més bona fe que traça:. Escorcollant barroerament en busca d’uns diners. Que no havia trobat enlloc, o bé la festa de l’empresa, que en principi s’augurava tediosa,. Del departa...
