plaerescriure.blogspot.com
PARAULES PERDUDES: DESFILADA
http://plaerescriure.blogspot.com/2015/05/desfilada.html
Poesia, prosa i notícies literàries de Júlia Costa. Vénen els meus difunts, en processó,. Fins al carrer nocturn de la vigília,. Tendres, benèvols, pàl·lids i propers. No em fan por ni m’alegren la vetllada,. M’entristeix constatar que aquelles vides. Podien haver estat molt més amables. Ara són ja records indefinits. I aviat no seran res,. Un nom sense presència. Al mapa de la vida. Que no té inici, ni final. Al cel que ja no és cel,. A la pols còsmica. Els veig passar, m’esperen i m’inspiren. RETORN A ...
plaerescriure.blogspot.com
PARAULES PERDUDES: 11/2014
http://plaerescriure.blogspot.com/2014_11_01_archive.html
Poesia, prosa i notícies literàries de Júlia Costa. He escoltat el pit-roig. Que torna pel novembre al parc del barri. Han pintat de tardor. Un arbre de cartró, sobre el mur d’una escola. I la roda del temps,. Sense pietat ni pressa,. Esborra la petjada dels amics,. El record dels parents. I els vells paisatges. Mentre les flors del dia de Tots Sants. Es marceixen, inútils,. Al cementiri immens de la ciutat anònima. Júlia Costa, La Pols dels Carrers (Meteora, 2006). TOTS SANTS, 2014. Vulguem o no, la vida.
plaerescriure.blogspot.com
PARAULES PERDUDES: 07/2015
http://plaerescriure.blogspot.com/2015_07_01_archive.html
Poesia, prosa i notícies literàries de Júlia Costa. Davant de la capella passa el temps,. El vianant sense objectius ni pressa,. L'adelerat jovent que cerca l'èxit,. Al final d'una cursa adelerada. Passa la tarda, càlida i feixuga,. Passen els dies freds, les nits tranquil·les,. I els segles acumulen tantes passes. Que el camí ja ha oblidat la seva tasca. Passem nosaltres, un moment tan sols. Ens porta al vell llindar de la capella. On un sant venerat de forma humil. Comparteix un present sempre tan breu.
plaerescriure.blogspot.com
PARAULES PERDUDES: 02/2015
http://plaerescriure.blogspot.com/2015_02_01_archive.html
Poesia, prosa i notícies literàries de Júlia Costa. Recupero un poema que té. El vell teatre, taques d'humitat. A les parets, i butaques arnades. Els vestits dels actors. Arrenquen de dins nostre un gest de ràbia. I fins i tot un fàstic amagat. I també un bri d'enyorament inútil. La dama jove és ja una vella dama. Plegada per les pluges, geperuda,. I que ensenya la cama amb gest obscè. A l'actor que recolza la impotència. En un floret ple de rovell antic. Els acomodadors, amb les llanternes,. RETORN A LE...
plaerescriure.blogspot.com
PARAULES PERDUDES: UN DIUMENGE A LA RAMBLA DE MAR
http://plaerescriure.blogspot.com/2015/07/un-diumenge-la-rambla-de-mar.html
Poesia, prosa i notícies literàries de Júlia Costa. UN DIUMENGE A LA RAMBLA DE MAR. Ha canviat tant el port! A un decorat polit, ja no fa l'aigua. Aquella sentor antiga de quitrà. Ni hi dibuixen miratges irisats. Els greixos que eren rastre de vaixells. De tot el món. I Rambla amunt cercaven un consol,. Que els homes troben. Entre les cames d'un amor anònim. Hi havia un retratista. Anaven emmarcats amb cors i flors. Oferien viatges a l'abast,. Un home vell amb un acordió. Alegrava el trajecte imprevisible.
plaerescriure.blogspot.com
PARAULES PERDUDES: 04/2015
http://plaerescriure.blogspot.com/2015_04_01_archive.html
Poesia, prosa i notícies literàries de Júlia Costa. EL CERCLE DE RAQUEL. En els meus blogs he parlat manta vegades d'ella, així que poca cosa puc afegir. El cercle de Raquel. El meu avi em parlava, com la gent del seu temps,. D’una màgia especial, d’una gràcia infinita. Que explicava el seu èxit, compartit a tants llocs,. Malgrat la seva mida, menuda i delicada,. I un caràcter de diva, difícil, cantellut. Jo la recordo gran però sempre enigmàtica,. Encara amb un estrany orgull extraordinari,. D’ahi...
plaerescriure.blogspot.com
PARAULES PERDUDES: CAPELLA I CAMÍ
http://plaerescriure.blogspot.com/2015/07/davant-de-la-capella-passa-el-temps-el.html
Poesia, prosa i notícies literàries de Júlia Costa. Davant de la capella passa el temps,. El vianant sense objectius ni pressa,. L'adelerat jovent que cerca l'èxit,. Al final d'una cursa adelerada. Passa la tarda, càlida i feixuga,. Passen els dies freds, les nits tranquil·les,. I els segles acumulen tantes passes. Que el camí ja ha oblidat la seva tasca. Passem nosaltres, un moment tan sols. Ens porta al vell llindar de la capella. On un sant venerat de forma humil. Comparteix un present sempre tan breu.
plaerescriure.blogspot.com
PARAULES PERDUDES: TORNARÀ EL TEMPS DE BOIRES I NAUFRAGIS
http://plaerescriure.blogspot.com/2015/07/tornara-el-tems-de-boires-i-naufragis.html
Poesia, prosa i notícies literàries de Júlia Costa. TORNARÀ EL TEMPS DE BOIRES I NAUFRAGIS. Davant d'un mar tranquil,. D'aquest estiu feixuc gronxa unes ones. Sota un cel sense cap núvol,. L'oratge del passat,. I les tempestes,. I les boires i el fred i la inquietant. Imatge del perill inexplicable. Em semblen tan estranys com un malson,. D'aquests que ens neguitegen una estona. Amb records imprecisos i angoixants. Tornarà el temps de boires i naufragis,. De fred i vent i llamps i rauxes aspres,. Un balc...
plaerescriure.blogspot.com
PARAULES PERDUDES: 05/2015
http://plaerescriure.blogspot.com/2015_05_01_archive.html
Poesia, prosa i notícies literàries de Júlia Costa. Fotografia: el diario.es. El restaurant s’ha omplert,. És bo i barat,. Ofereix varietat, dos plats i postres. I fins i tot cafè. Per uns deu euros. Han perdut la il·lusió d’uns altres temps. Car avui és precària tota feina. I saben que demà vindrà algú altre. Més jove i inexpert, i més barat,. I ells tornaran a fer els camins fressats. Per cercar un nou treball, sigui el que sigui. La dona gran els deixa una propina. Però un passavolant sense futur.
plaerescriure.blogspot.com
PARAULES PERDUDES: 06/2015
http://plaerescriure.blogspot.com/2015_06_01_archive.html
Poesia, prosa i notícies literàries de Júlia Costa. M’enamora el taulell del peixater. Quan tot just ha escampat damunt del gel. Irisat, el mostrari evocador. De mars i pescadors i antigues barques. I xarxes, salabrets i volantins. I aquells fanals encesos. Que esquitxa les onades de clarors. Picant l’ullet a les sirenes joves. Peixos difunts, ofrenes argentades,. Encara algun escamarlant belluga. Les seves potes, inquietants, precises,. I les closques de musclos i cloïsses. Intenten recobrar la seva vida.
