lluitapelsteussomnis.blogspot.com
no deixis passar els teus somnis: Abandonar
http://lluitapelsteussomnis.blogspot.com/2013/10/normal-0-21-false-false-false.html
No deixis passar els teus somnis. Dijous, 24 d’octubre de 2013. I de cop torno voler escriure, després de més d’un any sense voler compartir res em ve de gust tornar a obrir aquesta porta que em porta a publicar coses que a vegades ni jo mateixa entenc. Coses que a vegades no tenen sentit i altres que a vegades en tenen massa. No busco trobar respostes però sí aconseguir entendre algunes preguntes,. Afirmacions i fets que crec que mai no entendré. Sí, ho sé, no està bé pensar-ho, però no ho puc evitar.
lluitapelsteussomnis.blogspot.com
no deixis passar els teus somnis: de novembre 2011
http://lluitapelsteussomnis.blogspot.com/2011_11_01_archive.html
No deixis passar els teus somnis. Dimarts, 1 de novembre de 2011. Porto mesos sense passar per aquí, i segurament no és tant qüestió de temps com de venir de gust. Últimament no estic. Durant aquests mesos he canviat de casa, de companys de pis, he perdut una mascota, he viatjat a un país que no existia a la bola del món que vaig trobar enterrada al terrat de casa meva, i que ara decora el meu nou pis ikea i m’he fet un nou tatuatge. 11/01/2011 01:49:00 p. m. Enllaços a aquest missatge.
lluitapelsteussomnis.blogspot.com
no deixis passar els teus somnis: de juny 2011
http://lluitapelsteussomnis.blogspot.com/2011_06_01_archive.html
No deixis passar els teus somnis. Dilluns, 27 de juny de 2011. Sóc una noia de mar. Torno d’un cap de setmana de muntanya, de cims, d’esgarrapades, de butllofes rebentades, de sobres de pasta en pols, de galetes de xocolata, de cremades i marques de paleta, de cansament, de mal de cap i desmais, i de no aconseguir els 10. Ara potser ja puc dir que sóc de Mar i Muntanya? 6/27/2011 10:30:00 a. m. Enllaços a aquest missatge. Dimarts, 7 de juny de 2011. Però com tots sabem res dura per sempre, i aquí s’...
lluitapelsteussomnis.blogspot.com
no deixis passar els teus somnis: de març 2011
http://lluitapelsteussomnis.blogspot.com/2011_03_01_archive.html
No deixis passar els teus somnis. Dimecres, 9 de març de 2011. No sé què serà. Sempre hi ha temps per a un post comenta una. Serà que jo no sóc cap gran escriptora. Serà que per a mi no és tracta que no tingui temps per escriure, (sempre hi ha temps per fer quatre ratlles en un full en blanc). Serà que no sé ben bé què escriure. Serà que jo últimament no m’acabo de sentir ben bé res. Serà que em sembla que vaig deixant-me portar pel vent d’un costat a l’altre sense saber ben bé on vull anar.
lluitapelsteussomnis.blogspot.com
no deixis passar els teus somnis: passats
http://lluitapelsteussomnis.blogspot.com/2011/11/passats.html
No deixis passar els teus somnis. Dimarts, 1 de novembre de 2011. Porto mesos sense passar per aquí, i segurament no és tant qüestió de temps com de venir de gust. Últimament no estic. Durant aquests mesos he canviat de casa, de companys de pis, he perdut una mascota, he viatjat a un país que no existia a la bola del món que vaig trobar enterrada al terrat de casa meva, i que ara decora el meu nou pis ikea i m’he fet un nou tatuatge. 11/01/2011 01:49:00 p. m. 9 de novembre de 2011, 11:14. Més friends que...
lluitapelsteussomnis.blogspot.com
no deixis passar els teus somnis: d’abril 2012
http://lluitapelsteussomnis.blogspot.com/2012_04_01_archive.html
No deixis passar els teus somnis. Dimecres, 11 d’abril de 2012. La vida és el camí, i la seva finalitat és la mort. Que sí, que hi pot haver un món millor. Que sí que tot pot canviar i que sí que un s’ha de seguir arriscant, perquè qui mai s’equivoca és que mai ha intentat res. I em sembla que ha arribat el moment de, potser, tornar-me a equivocar. 4/11/2012 08:47:00 a. m. Enllaços a aquest missatge. Subscriure's a: Missatges (Atom). Πάντα χωρεῖ καὶ οὐδέν μένει. Fotos d'una altra vida. Més friends que mai.
lluitapelsteussomnis.blogspot.com
no deixis passar els teus somnis: males decisions
http://lluitapelsteussomnis.blogspot.com/2012/03/males-decisions.html
No deixis passar els teus somnis. Divendres, 2 de març de 2012. Porto tota la vida creient que sempre és millor arriscar-se a quedar-se amb el dubte de: “què hauria passat si.” sempre m’he sentit orgullosa d’haver pres les decisions que en el seu moment considerava valentes, arriscades i, a vegades, imprudents. Em vaig equivocar, i molt. Me’n penedeixo, i molt, i desitjaria tant tornar enrere en el temps i fer cas d’aquell impuls de sortir corrents. però no puc, vaig perdre la partida. Més friends que mai.
lluitapelsteussomnis.blogspot.com
no deixis passar els teus somnis: d’abril 2011
http://lluitapelsteussomnis.blogspot.com/2011_04_01_archive.html
No deixis passar els teus somnis. Divendres, 8 d’abril de 2011. Hi ha un complot! Tots els aparelles electrònics estan en contra meva. Demà al matí ja parlarem seriosament. per sort al matí es comporta i m’acaba el centrifugat que no em va voler fer ahir. però tot això ha fet que no dormi bé. No m’agrada anar a dormir enfadada. ni que sigui amb una màquina! 4/08/2011 09:20:00 a. m. Enllaços a aquest missatge. Subscriure's a: Missatges (Atom). Πάντα χωρεῖ καὶ οὐδέν μένει. Fotos d'una altra vida.
lluitapelsteussomnis.blogspot.com
no deixis passar els teus somnis: de juliol 2011
http://lluitapelsteussomnis.blogspot.com/2011_07_01_archive.html
No deixis passar els teus somnis. Divendres, 29 de juliol de 2011. Els meus amics raros. Els meus amics són raros, això em va dir un raro/freaky a qui estimo potser per ser diferent i raro, sí les dues coses. Em va dir que els meus amics eren raros, i tot i que ho va dir en el bon sentit de la paraula, el primer que vaig pensar va ser “si ells són raros tu què ets? Llavors el raro/freaky va deixar una altre frase, em va dir que segurament jo era la més normal de tots els meus amics! La cabaña de Turmo.
lluitapelsteussomnis.blogspot.com
no deixis passar els teus somnis: olors d'infància
http://lluitapelsteussomnis.blogspot.com/2012/03/i-de-cop-una-olor-tan-habitual-en-la.html
No deixis passar els teus somnis. Dilluns, 26 de març de 2012. I de cop una olor tan habitual en la teva infantesa fa que tot el món es pari un segon. Tornes a tenir nou anys i estàs envoltada de màquines verdes i soroll mentre t’aferres a una mà que físicament ja no és. I de cop, t’enfiles a la bici i comences a sentir la llibertat del no saber on anar, la llibertat del no tenir res a fer sinó gaudir del moment. 3/26/2012 09:19:00 a. m. 10 d’abril de 2012, 22:50. Publica un comentari a l'entrada.
