elmeuracvirtual.blogspot.com
ANNA ORTEGA ALARCÓN: de juliol 2011
http://elmeuracvirtual.blogspot.com/2011_07_01_archive.html
El meu racó, una finestra oberta al món. Dilluns, 11 de juliol de 2011. JUGANT-ME LA VIDA PER UN MIG. Caminar, per arribar tan lluny. Amarada de pluja,. Vestida de silencis rovellats. Caminar, per arribar vençuda. Sense esma ni pàtria,. Anhelant el frec d’una mirada. La tebior d’una pell. Et sento tan distant,. Més enllà d’on puc imaginar-te. Tan lluny i tan a prop. Només la nit es capaç de parlar-nos amb franquesa. Fuetejant-nos el cor amb punyet evidència. Els mots, dansant entre les ombres. Http:/ man...
elmeuracvirtual.blogspot.com
ANNA ORTEGA ALARCÓN: de desembre 2013
http://elmeuracvirtual.blogspot.com/2013_12_01_archive.html
El meu racó, una finestra oberta al món. Dimecres, 4 de desembre de 2013. DE CONVERSES EN CLAU 2013268. La teva pell va fer massa preguntes. I els meus dits, inexperts, no van saber respondre. Hauria estat més senzill establir un diàleg de silencis. I avançar, pam a pam, defugint el parany de les paraules. Ignorant, vaig creure que la carn era el miracle,. El bes l’únic camí,. Que el teu ventre era llar perfecta,. Recer d’avui, repòs per demà, caliu per sempre. Que els teus pits serien el pa de cada dia.
elmeuracvirtual.blogspot.com
ANNA ORTEGA ALARCÓN: ELLA - Quan una imatge es torna paraula i una paraula sentiment.
http://elmeuracvirtual.blogspot.com/2012/04/ella-quan-una-imatge-es-torna-paraula-i.html
El meu racó, una finestra oberta al món. Dimecres, 4 d’abril de 2012. ELLA - Quan una imatge es torna paraula i una paraula sentiment. És a l’altra banda del carrer, de fet podria ser a l’altra banda del món i tot i així jo ho sabria. S’està allà, esperant que canviï el semàfor, i desprèn tanta llum que tots aquells que estan al seu costat semblen envoltats per un nimbe grisos, opac, ningú no s’adona però, potser només ho puc percebre jo. El cor m’ha començat a bategar tant fort que per un moment h...
elmeuracvirtual.blogspot.com
ANNA ORTEGA ALARCÓN: de gener 2012
http://elmeuracvirtual.blogspot.com/2012_01_01_archive.html
El meu racó, una finestra oberta al món. Dilluns, 16 de gener de 2012. Hi ha cors que bateguen al mateix ritme. Avui he tornat a pujar a Les Agudes, com tants cops, fent el mateix camí, trepitjant petjades conegudes i, no obstant això, descobrint sempre nous matisos, paisatges, colors, racons. Hoy he vuelto a subir a Las Agudas, como tantas veces, haciendo el mismo camino, pisando huellas conocidas y, sin embargo, descubriendo siempre nuevos matices, paisajes, colores, rincones. Enllaços a aquest missatge.
elmeuracvirtual.blogspot.com
ANNA ORTEGA ALARCÓN: DE CONVERSES EN CLAU 2013268
http://elmeuracvirtual.blogspot.com/2013/12/de-converses-en-clau-2013268.html
El meu racó, una finestra oberta al món. Dimecres, 4 de desembre de 2013. DE CONVERSES EN CLAU 2013268. La teva pell va fer massa preguntes. I els meus dits, inexperts, no van saber respondre. Hauria estat més senzill establir un diàleg de silencis. I avançar, pam a pam, defugint el parany de les paraules. Ignorant, vaig creure que la carn era el miracle,. El bes l’únic camí,. Que el teu ventre era llar perfecta,. Recer d’avui, repòs per demà, caliu per sempre. Que els teus pits serien el pa de cada dia.
elmeuracvirtual.blogspot.com
ANNA ORTEGA ALARCÓN: d’abril 2011
http://elmeuracvirtual.blogspot.com/2011_04_01_archive.html
El meu racó, una finestra oberta al món. Dilluns, 25 d’abril de 2011. No sé identificar el cant dels ocells, perquè enganyar-nos, no distingeixo un rossinyol d’una mallerenga, però tant me fa, els tinc tan a prop que, fins i tot a ulls tancats, sé que si volgués podria tocar-los, la imaginació, tot s’ha de dir, quan l’esperit i el cos superen certs límits, ens pot jugar alguna mala passada, però. i per què no? No et sàpiga greu, en el fons sóc molt feliç que sempre tornis a buscar-me. I deixa que t’...
elmeuracvirtual.blogspot.com
ANNA ORTEGA ALARCÓN: LA BOIRA
http://elmeuracvirtual.blogspot.com/2012/03/la-boira.html
El meu racó, una finestra oberta al món. Dimecres, 7 de març de 2012. Em segueixes, m’avances i m’envoltes. I jo et deixo fer. Els arbres, inanimats espectres. Es presten al teu joc. Les meves passes llisquen. Damunt d’un llenç multicolor de fulles,. De tant en tan, el cant d’algun ocell trenca el silenci,. Transparent, humit silenci. Si tanco els ulls, estenc la mà i escolto. M’aturo i trepes com una enfiladissa. Pels meus dits, pels cabells. Et penges, talment com arracades,. De les meves orelles.
elmeuracvirtual.blogspot.com
ANNA ORTEGA ALARCÓN: d’agost 2011
http://elmeuracvirtual.blogspot.com/2011_08_01_archive.html
El meu racó, una finestra oberta al món. Dimecres, 3 d’agost de 2011. TANCAT PER VACANCES - CERRADO POR VACACIONES. Enllaços a aquest missatge. Envia per correu electrònic. Etiquetes de comentaris: FOTOS DEL COR. Subscriure's a: Missatges (Atom). TAMBÉ EM TROBARÀS A - - - - - - - TAMBIÉN ME ENCONTRARÁS EN. AMB CADA PAS ES FA UN LLARG CAMÍ. Visualitza el meu perfil complet. Http:/ al-y-xa.blogspot.com/. Http:/ anamanotascascos.blogspot.com/. Http:/ dissenymurgui.blogspot.com/. ERMITES D'AMER - FEBRER 2011.
elmeuracvirtual.blogspot.com
ANNA ORTEGA ALARCÓN: d’abril 2012
http://elmeuracvirtual.blogspot.com/2012_04_01_archive.html
El meu racó, una finestra oberta al món. Dimecres, 4 d’abril de 2012. ELLA - Quan una imatge es torna paraula i una paraula sentiment. És a l’altra banda del carrer, de fet podria ser a l’altra banda del món i tot i així jo ho sabria. S’està allà, esperant que canviï el semàfor, i desprèn tanta llum que tots aquells que estan al seu costat semblen envoltats per un nimbe grisos, opac, ningú no s’adona però, potser només ho puc percebre jo. El cor m’ha començat a bategar tant fort que per un moment h...
elmeuracvirtual.blogspot.com
ANNA ORTEGA ALARCÓN: d’octubre 2011
http://elmeuracvirtual.blogspot.com/2011_10_01_archive.html
El meu racó, una finestra oberta al món. Divendres, 21 d’octubre de 2011. MARXA PERÒ ES QUEDA - SE VA PERO SE QUEDA. Dius que ja no hi haurà pols ni por en els camins, i jo, aguanto el plor de goig, no pas de pena, i et vull, sobre tot, creure cegament. Així doncs, com fins ara, deixarem un racó dins nostre de silenci per poder-lo omplir amb plors o amb rialles, un racó que, tot i sent nostre, només mesures tu, indefens espai del nostre ésser que envaeixes a traïció, talment com un virus. Así pues, como ...
