silviagarciafarreny.blogspot.com
Ad astra per aspera: mayo 2011
http://silviagarciafarreny.blogspot.com/2011_05_01_archive.html
Lunes, 9 de mayo de 2011. El llapis de memòria (II). Pip-pip. Pip-pip. Pip-pip. Pip-piiiiiiiiiip. Pip-pip-piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiip! Apago el despertador amb els ulls mig oberts i enfonso el cap amb resignació al coixí. Per què sempre sona a mig somni! He perdut bastant temps i veig que si no m’afanyo faré tard. Despreocupadament, em poso l’USB a la butxaca dels texans i continuo el camí. Busco un buit per deixar la bici. Afortunadament a les vuit del matí. Enviar por correo electrónico.
silviagarciafarreny.blogspot.com
Ad astra per aspera: El llapis de memòria
http://silviagarciafarreny.blogspot.com/2011/05/el-llapis-de-memoria.html
Lunes, 2 de mayo de 2011. El llapis de memòria. Però se sentia bruta, ho tenia tot i malgrat això se sentia bruta. Traïdora. Era una brutícia que anava més enllà de no haver pogut passar per la dutxa. Era una brutícia interior. Però era la seva feina i, a la fi i al cap, aquell home era un malparit, un malparit dels de debò. Però era adorable. i la tractava tant bé! Les seves paraules sempre eren tendres quan es dirigien a ella. Podia un malparit arribar a ser tendre? Tretze euros més tard va entrar a la...
silviagarciafarreny.blogspot.com
Ad astra per aspera: enero 2011
http://silviagarciafarreny.blogspot.com/2011_01_01_archive.html
Domingo, 30 de enero de 2011. Model 234-98 Noken, Regional Exprés, any 2009. John Duarte, Arizona, any 2109. Vosaltres, humans, heu oblidat la importancia de les coses. Fins i tot heu deixat de pensar en l’essència de la vida, us mouen els diners i el sexe. O bé la cobdícia per tenir-los tots dos. Ja no penseu en res més. Ara que el vostre món ja no és vostre, ara que som nosaltres qui el posseïm vull que sentiu per a què serviu i què sou: RES. Enviar por correo electrónico. Viernes, 28 de enero de 2011.
silviagarciafarreny.blogspot.com
Ad astra per aspera: Fred
http://silviagarciafarreny.blogspot.com/2011/01/polvo-social.html
Domingo, 30 de enero de 2011. Model 234-98 Noken, Regional Exprés, any 2009. John Duarte, Arizona, any 2109. Vosaltres, humans, heu oblidat la importancia de les coses. Fins i tot heu deixat de pensar en l’essència de la vida, us mouen els diners i el sexe. O bé la cobdícia per tenir-los tots dos. Ja no penseu en res més. Ara que el vostre món ja no és vostre, ara que som nosaltres qui el posseïm vull que sentiu per a què serviu i què sou: RES. Enviar por correo electrónico. Mi ego en números.
silviagarciafarreny.blogspot.com
Ad astra per aspera: Hablando de eso...
http://silviagarciafarreny.blogspot.com/2011/01/cual-es-tu-poema-favorito-me-pregunto.html
Lunes, 24 de enero de 2011. 191;Cuál es tu poema favorito? Me preguntó mientras daba un largo y sonoro sorbo de su café de treinta céntimos de euro. Como a penas le conocía dudé algo mi respuesta. Pues No sé, me gustan unos cuantos. - Liaba el piti. Con dificultad por el frío de noviembre. Siempre me ha pasado, cuando se me hielan las manos no puedo liar bien y un poco de drum. Termina caiéndoseme durante el proceso. El mio siempre ha sido una rima de Gustavo Adolfo Bécquer:. Enviar por correo electrónico.
silviagarciafarreny.blogspot.com
Ad astra per aspera: El llapis de memòria (II)
http://silviagarciafarreny.blogspot.com/2011/05/el-llapis-de-memoria-ii.html
Lunes, 9 de mayo de 2011. El llapis de memòria (II). Pip-pip. Pip-pip. Pip-pip. Pip-piiiiiiiiiip. Pip-pip-piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiip! Apago el despertador amb els ulls mig oberts i enfonso el cap amb resignació al coixí. Per què sempre sona a mig somni! He perdut bastant temps i veig que si no m’afanyo faré tard. Despreocupadament, em poso l’USB a la butxaca dels texans i continuo el camí. Busco un buit per deixar la bici. Afortunadament a les vuit del matí. Enviar por correo electrónico.
silviagarciafarreny.blogspot.com
Ad astra per aspera: Mi primer RIP a la sinceridad
http://silviagarciafarreny.blogspot.com/2011/01/mi-primer-rip-la-sinceridad.html
Martes, 25 de enero de 2011. Mi primer RIP a la sinceridad. Cuando era pequeña tenía la clara convicción de que era adoptada. Imaginaba como debía ser mi familia biológica, donde vivirían y cuan desgraciados eran para renunciar a un hijo. Enviar por correo electrónico. 25 de enero de 2011, 19:07. Només tu saps adorar tant els cementiris i fer que els demés els adorin. Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom). Lo que escribes a veces te abandona para siempre, como una fotografía vieja expuesta al sol hast...
silviagarciafarreny.blogspot.com
Ad astra per aspera: L.I.F.E.G.O.E.S.O.N.
http://silviagarciafarreny.blogspot.com/2011/01/lifegoeson.html
Viernes, 28 de enero de 2011. LIFEGO.E.S.O.N. No digas que no tienes tiempo. Cada día tienes exactamente el mismo número de horas que tuvieron Helen Keller, Pasteur, Michaelangelo, Leonardo da Vinci o Albert Einstein. Lo dicho, life goes on. Porqué hoy me he vuelto a enamorar y esta vez no es de un hombre, sino de un grupo. LIFEGO.E.S.O.N. You've got more than money and sense, my friend. You've got heart and you go in your own way. LIFEGO.E.S.O.N. What you don't have now will come back again.
silviagarciafarreny.blogspot.com
Ad astra per aspera: ¿Realidad o Ficción?
http://silviagarciafarreny.blogspot.com/2011/01/realidad-o-ficcion.html
Lunes, 24 de enero de 2011. 191;Realidad o Ficción? Dentro de todos nosotros hay un novelista oculto que escribe y reescribe a diario una biografia torpe o lujosamente novelada. La realidad de la ficción. Muñóz Molina, A. Enviar por correo electrónico. Publicar un comentario en la entrada. Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom). Mi ego en números. LIFEGO.E.S.O.N. Mi primer RIP a la sinceridad. 191;Realidad o Ficción? Un árbol de noche. Lo que no sucede y sucede. La chica del puente. Las edades de Lulú.