momentsdetotscolors.blogspot.com
Moments, de tots colors!: de desembre 2014
http://momentsdetotscolors.blogspot.com/2014_12_01_archive.html
Moments, de tots colors! Donem el cor per compartir projectes i esperances.'. Miquel Martí i Pol. MOMENTS MUSICALS ♫ ♪ ♫ ♪ ♫. VOLS DEIXAR UNA NOTETA? Diumenge, 28 de desembre de 2014. Un conte.en préstec. Somos la Estrella.Isabela Méndez. Traducció lliure d'un conte breu d'Isabela Méndez. Ple de llum i descobertes que ens obrin el cor de bat a bat,. De boques que dibuixin somriures,. Que regalin petons de tot cor. I estimin amb fets i paraules. 9834;♫♪. 8:56 p. m. Enllaços a aquest missatge. Aquelles por...
efimeritats.blogspot.com
M'aclame a tu: de desembre 2012
http://efimeritats.blogspot.com/2012_12_01_archive.html
Dilluns, 31 de desembre de 2012. No cauré en la temptació. D’abandonar els meus somnis concrets. No viuré mai de genolls,. Resistiré tots els embats del temporal. Dies més, un altre any que passa sumant-se als altres désset que ja tinc guardats a la caixa de Pandora; però mentrestant deixaré fora alguns moments. Bons, és clar, perquè m'agradaria compartir-los amb vosaltres. I per tots aquests moments. Aquests dos anys junts. I les rises que comporten. Per aquesta nova aventura, la vida a Filologia. Els s...
efimeritats.blogspot.com
M'aclame a tu: d’agost 2012
http://efimeritats.blogspot.com/2012_08_01_archive.html
No hi ha entrades. Mostra totes les entrades. No hi ha entrades. Mostra totes les entrades. Subscriure's a: Missatges (Atom). Tens un racó dalt del món. Descans: el blog d'un home que descansa. Bona nit i tapa't. Ara va de debó. No esperis res de mi i no et decebré . Un lloc per a nosaltres. Me das un beso bonita? El (nou) laberint de l'Ariadna. Mapebix. 2012. Plantilla Senzill. Amb la tecnologia de Blogger.
efimeritats.blogspot.com
M'aclame a tu: de febrer 2013
http://efimeritats.blogspot.com/2013_02_01_archive.html
Diumenge, 10 de febrer de 2013. Potser mai no he sentit una necessitat. Tan salvatge d'escriure. Però em fa mal el cap. No sé quantes vegades he desistit d'escriure. Per això, per aquest mal de cap que no em deixa. La llarga i prima ombra segueix pegada a la paret del rebedor, incitada a marxar al igual que el seu propietari. Però allò és impossible, ell no és el Peter Pan dels contes que perd l'ombra. Potser estem parlant d'algun altre personatge, un de diferent. Però què està pensant? Ara que em resist...
efimeritats.blogspot.com
M'aclame a tu: de setembre 2013
http://efimeritats.blogspot.com/2013_09_01_archive.html
Dissabte, 28 de setembre de 2013. Fart de no saber com començar,. De ser sempre conscient que puc fer mal. De creure'm que el que faig no val per a res. Fart de ser com sóc". La gran massa de gent et mira i escolta la teua resposta. No els agrada, però ells passen, com sempre. Miren i fan com si no t'haveren vist. Això sí, amb discreció per tal que la seua indiferència passe desapercebuda. Estic fart de donar sempre explicacions,. De tapar-me les ferides i curar-les sempre sol,. No vull acabar sol. De Jo...
efimeritats.blogspot.com
M'aclame a tu: de juliol 2013
http://efimeritats.blogspot.com/2013_07_01_archive.html
Diumenge, 28 de juliol de 2013. Animal de records, lent i trist animal,. Ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes. Haver viscut alguna volta en alguna banda". Per primera vegada en tres anys ha estat capaç de tornar a casa. Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos. No els versos estellats, apressats, que escrivies,. Sinó els versos solemnes -¿solemnes? NOTA: Els fragments que acompanyen al text pertanyen a la poesia " Demà serà una cançó. De V A. Estellés. Envia per correu electrònic.
el-tacte-de-les-paraules.blogspot.com
El tacte de les paraules: 13_10
http://el-tacte-de-les-paraules.blogspot.com/2013_10_27_archive.html
El tacte de les paraules. Observava i sols veia tacte.el tacte de les paraules pertot. Dijous, 31 d’octubre de 2013. Hi som, amor,. En l'escalfor colpidora del foc,. En la força aspre de l'embat. I en aquesta remor d'aigua salada,. Que se'ns fa àcida. Aquest cos que veus. És la vela que tomba. Al vent més dèbil,. A la línia de mar. Que menys es veu. No demano horitzons,. Ni postals de cap record. Amb tu, no necessito. El meu cos es pon al teu. Subscriure's a: Missatges (Atom). El tacte de les paraules.
el-tacte-de-les-paraules.blogspot.com
El tacte de les paraules: Teló
http://el-tacte-de-les-paraules.blogspot.com/2014/01/telo.html
El tacte de les paraules. Observava i sols veia tacte.el tacte de les paraules pertot. Dimecres, 29 de gener de 2014. La ciutat ens allunya,. Tal com ella: esqueixada. Per les aigües del Liffey. Però no t’espantis,. Aquest bastió ens fa d’aixopluc,. De nou renéixer,. On tu, et trobes dins del fred de cada matí. I jo, dins les ombres de cada tarda. Som aquí, i hem deixat les arrels ben ancorades. Ben aferrades al ventre. Perquè tornar és també el camí. I l’objectiu és no errar-hi cap passa.
el-tacte-de-les-paraules.blogspot.com
El tacte de les paraules: Món
http://el-tacte-de-les-paraules.blogspot.com/2012/12/mon.html
El tacte de les paraules. Observava i sols veia tacte.el tacte de les paraules pertot. Diumenge, 23 de desembre de 2012. No em va fer por. Perquè ho havia viscut:. Amb aquell gest i aquell mot. Ja m'havies esbucat el món. Perquè la fi del món no és. El que crèiem que era;. Com quan vas esqueixar. La realitat que ens havíem construït. Damunt del sòlid pont. Trist però molt bon poema. 23 de desembre de 2012, 14:02. Colpidor i dur, però molt ben expressat. Bones festes. 23 de desembre de 2012, 14:50.
el-tacte-de-les-paraules.blogspot.com
El tacte de les paraules: Tribut
http://el-tacte-de-les-paraules.blogspot.com/2013/10/tribut.html
El tacte de les paraules. Observava i sols veia tacte.el tacte de les paraules pertot. Dimarts, 15 d’octubre de 2013. De tant en tant i a cop de foc,. Revifen clamors ancorats al ventre,. Que em recorden qui som,. Quan plorar per dins. Es fa el pa de cada dia. I jo posaré la música-. Res no hi ha que ens esperoni,. Ni la sensació d'espai injust,. Ni el preu de viure,. Ni tan sols la teva mort. Pensar-te és palpar l'eternitat. Paraules molt dures. sap greu que estiguis vivint això, una abraçada.
