ameitat.blogspot.com
NEL MEZZO: 16
http://ameitat.blogspot.com/2008/09/16.html
Divendres, 19 de setembre de 2008. A L'URBS DELS FOLLS ÉS FOLL QUI SE SOPLUJA. Una ciutatz fo, no sai cals,. On cazet una plueia tals. Que tug l'home de la ciutat. Que toquet foron dessenat. A l'urbs dels folls, és foll qui se sopluja. Sota l'empara amable d'un rafal:. Més val restar al serè entomant la pluja. I esdevenir, entre els folls, un foll com cal,. Que, al seny, tota oradura sobrepuja,. I l'oripell, a l'or: l'home cabal. És engolit ben tost per la tremuja. I arrossegat vers l'ull de l'embornal.
ameitat.blogspot.com
NEL MEZZO: 8
http://ameitat.blogspot.com/2008/09/8.html
Divendres, 19 de setembre de 2008. NEGRA ÉS LA NIT, I CAP ESTEL S'AFUA. A la Roser Morera, que torna al Zaire. Negra és la nit, i ni un estel s'afua. Pel cel orbat i brut, fet tripijoc. I mercadeig del món, sempre a la cua. Dels ors, encens i mirres de baix joc. I, perduda endemig de la corrua. Dels vells camins que mai no van enlloc,. Una noia tan bella que cornua. En la seva negror espera a poc. I tot de cop ve que li arriba l'hora,. I un negre i bell infant perneja i plora. En la nuesa pura del seu si.
daelia.blogspot.com
DÈLIA: 6
http://daelia.blogspot.com/2008/09/6_6348.html
Dimecres, 10 de setembre de 2008. Serena mar que vences ona a ona. L’efímera petjada del seu peu:. Amb justesa la pagues tu amb el preu. De l’amor que ella em deu i mai no em dóna. Jo també en càstig escriuré ara arreu. De la platja el seu nom sobre la sorra. I el deixaré esventar-se al grat del vent. Com una vela blanca que s’encén. Al miralleig de l’aigua i, si s’esborra,. Ella en rebrà ull per ull i dent per dent. Publica un comentari a l'entrada. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom).
daelia.blogspot.com
DÈLIA: 3
http://daelia.blogspot.com/2008/09/3_10.html
Dimecres, 10 de setembre de 2008. T’adorms sobre el meu pit i ara la lluna. Cavalca somnis rere el finestral:. En borrallons dessobre el llit s’engruna,. Emmiralla La Dôle amb plata bruna. I embruixa el Modigliani del capçal;. Ca confident, ve a llepar el teu cos. Amb nacres tímids i retorna alada. Pels vells camins del cel a la contrada. On cerqui i mai no trobi cap repòs. Semblant al teu, d’amor assossegada. Publica un comentari a l'entrada. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom).
ameitat.blogspot.com
NEL MEZZO: 2
http://ameitat.blogspot.com/2008/09/2_19.html
Divendres, 19 de setembre de 2008. Nel mezzo del cammin di nostra vita. Mi ritrovai per una selva oscura. Chè la diritta via era smarrita. Publica un comentari a l'entrada. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Trumpet Sonata in D major - Torelli. Sant Jordi de Mantegna. Visualitza el meu perfil complet. Altres poemaris del mateix autor. Visites des del 25 de setembre de 2008.
ameitat.blogspot.com
NEL MEZZO: 3
http://ameitat.blogspot.com/2008/09/3.html
Divendres, 19 de setembre de 2008. S'ESMUNY COM RIEROL PAUSAT LA VIA. Dunkel und Helligkeit,. S'esmuny com rierol pausat la via:. Passa com ombra el temps ran de camí. Marcint les flors que a plenes mans collia. La llum s'enduu les roses del matí,. Però no mor l'olor que les vestia:. La terra generosa solca amb mi,. Enyorada i fidel companyonia,. Petjades en les cendres de l'ahir. Esgrogueïdes ratlles d'arnats fulls. Il·luminant el vespre, cor meu, culls,. I el temps tan frèvol fugaçment s'atura.
daelia.blogspot.com
DÈLIA: 5
http://daelia.blogspot.com/2008/09/5_10.html
Dimecres, 10 de setembre de 2008. No caldrà pas que et digui que els teus ulls. Són bells com t’ho diria el meu poeta. Si l’oculista diu que es fan embulls. I confonen un dos amb una zeta. És que és un lleig, i ets enze si l’esculls. Si vols, per tu, puc ara, com herètics,. Cremar tots els apunts –ni falta em fan-. I els títols filològics hipotètics. Seré oftalmòleg i els teus ulls seran,. Llum dels meus ulls, eternalment poètics. Publica un comentari a l'entrada. Llibre DÈLIA / NEL MEZZO.
daelia.blogspot.com
DÈLIA: 7
http://daelia.blogspot.com/2008/09/7_5822.html
Dimecres, 10 de setembre de 2008. Per l’heura que, fidel, enllaça els roures,. Per la boira adormida sobre el camp,. Pel pi que al cingle vetlla sense moure’s. L’aspriva solitud partit pel llamp,. Pel rossinyol que enyora en el seu ram. L’amor llunyà i en llunyania el canta,. Pel cel que el sol i l’estelada aguanta,. Per Càstor i per Pòl·lux, déus germans,. Et juro que ningú jamai i amb tanta. Amor com jo no t’ha estimat abans. Publica un comentari a l'entrada. Llibre DÈLIA / NEL MEZZO.
