HORMIGASENLAPLAYA.COM

rafamoya.com

Bona gent | Expresso

http://www.rafamoya.com/2014/12/bona-gent

Hormigas en la playa. Hormigas en la playa. Que bonic és viure. I quan acaba l’anunci tinc la mateixa sensació de plenitud com al final de la pel lícula de Capra. És possible que aquestes obres d’art només siguin el resultat d’unes ments malèfiques que ens volen confondre i fer creure que el món és meravellós i que tots som bones persones. Però, no puc evitar preguntar-me què hi ha de cert en aquestes històries? Això és molt relatiu. Doncs, li diria que veiés la pel lícula. Que bonic és viure. I parlo de...

rafamoya.com

Outsiders | Expresso

http://www.rafamoya.com/2014/02/outsiders/comment-page-1

Hormigas en la playa. Hormigas en la playa. Encara que són dades reals s’han de obviar per a no desfigurar la realitat. No poden comportar-se com tothom i pagar un local de lloguer? Doncs no, prefereixen arriscar-se per denunciar la injustícia de l’especulació. Articles de la Veu de l'Anoia. La paradoxa del polític pobre. Felicitats Rafa,m’ha agradat molt l’article.Potser aviat els outsiders sumin. Esforços en un objectiu comú.Potser hi ha. Més outsiders del que sembla. Http:/ www.pizzamiahsb.com/. Cheap...

rafamoya.com

Igualada, Detroit | Expresso

http://www.rafamoya.com/2013/01/igualada-detroit

Hormigas en la playa. Hormigas en la playa. En plena ebullició de l’American way. La societat dels anys cinquanta americana és idèntica a l’actual, com a mínim a la de fa cinc anys, abans de la crisi. En un segon exemple haurem d’esperar uns anys per comprovar si el retrat premonitori es compleix. Es tracta del documental Rèquiem per Detroit. Articles de la Veu de l'Anoia. Un cap d’any molt trist. Deja un comentario Cancelar respuesta. Your email address will not be published. En Camins somnis i promeses.

rafamoya.com

Espai per als somnis | Expresso

http://www.rafamoya.com/2013/08/espai-per-als-somnis

Hormigas en la playa. Hormigas en la playa. Espai per als somnis. I sobretot callar i obeir. Just en aquest moment es va creuar amb altres joves que el van mirar amb menyspreu. Per què hi ha gent que no fa res? Per què continuen com si no passés res? Com poden quedar-se de braços plegats? I en Xavier va pensar en la indiferència de la població alemanya durant el nazisme, però no volia ser massa cruel ni massa injust, simplement eren uns inconscients, no s’adonaven o no volien adonar-se’n. Com pot ser que...

rafamoya.com

Llàgrimes amargues. | Expresso

http://www.rafamoya.com/2013/10/llagrimes-amargues

Hormigas en la playa. Hormigas en la playa. Per què no ploreu per nosaltres? Perquè mai us ha importat el poble, perquè heu estat uns covards i uns miserables. No em vingueu amb que això és així i no hi ha solució. Aquesta és la gran mentida. És clar que hi ha solució, però aquesta passa per que l’1%, o sigui vosaltres deixeu de manar i això no us agrada gens. I no digueu que és demagògia, què passa? Que és mentida tot això? No us les creieu les llàgrimes? Com poden tenir tanta cara? Espai per als somnis.

rafamoya.com

La cara del poble | Expresso

http://www.rafamoya.com/2013/04/la-cara-del-poble/comment-page-1

Hormigas en la playa. Hormigas en la playa. La cara del poble. A la televisió parlen de l’ escrache. Mentre l’intel lectual de la caverna mediàtica li retreu que molesti als seus amics polítics, l’Ada Colau el mira amb cara severa. En un altre món millor o en una altra vida, a l’intel lectual l’haurien pres per boig. Molestar? Sembla que al polític de vestit de ratlles el molesta que li posin papers a la bústia. Què s’han cregut aquests mamarratxos? Que paguin els seus deutes! En Camins somnis i promeses.

rafamoya.com

La paradoxa del polític pobre | Expresso

http://www.rafamoya.com/2014/06/la-paradoxa-del-politic-pobre

Hormigas en la playa. Hormigas en la playa. La paradoxa del polític pobre. Al principi vaig voler publicar aquest article en alguna revista científica potser a Science. Què petit és l’igualadí enfront de la immensitat de la Conca d’ Òdena, però vaig rebutjar aquesta tonteria. Vaig tornar al cotxe i ja més tranquil vaig repetir : Polític pobre. Sí, aquesta era la sentència. Fins i tot ara quan ja ha passat tot, em fa respecte escriure-la i encara més llegir-la en veu alta. Polític pobre. Algú podria pensa...

rafamoya.com

Un cap d’any molt trist | Expresso

http://www.rafamoya.com/2013/01/un-cap-dany-molt-trist

Hormigas en la playa. Hormigas en la playa. Un cap d’any molt trist. Començo a sentir-me incòmode quan giro des del carrer Santa Anna cap a les Rambles de Barcelona. Hi seran com cada dimecres? Aquestes persones no demanen diners, demanen menjar, millor dit, demanen prendre alguna cosa calenta. Segurament ni tan sols tenen on viure i no poden emportar-se el menjar. Potser no volen anar a menjadors on hi ha una mica més de disciplina sinó que prefereixen la llibertat que els dóna el carrer. Payless auto i...

rafamoya.com

Sobre mi | Expresso

http://www.rafamoya.com/informacion

Hormigas en la playa. Hormigas en la playa. Bones, Rafa: avui aprofitant que tenia festa he anat a esmorzar a un bar i fulletjant la premsa local me he apercebut de que ets articulista a La Veu. Suposo que pel meu nom t’hauràs adonat de que haviem sigut companys de classe als Maristes. Vec que el teu expedient academic és molt encomiable, i des de aqui et fel.licito. De fet, aquella generació que vem estudiar als Maristes hem sortit persones de profit. Por cierto no te digo quien soy ,porque ya lo sabes,...

rafamoya.com

La paradoxa del polític pobre | Expresso

http://www.rafamoya.com/2014/06/la-paradoxa-del-politic-pobre/comment-page-1

Hormigas en la playa. Hormigas en la playa. La paradoxa del polític pobre. Al principi vaig voler publicar aquest article en alguna revista científica potser a Science. Què petit és l’igualadí enfront de la immensitat de la Conca d’ Òdena, però vaig rebutjar aquesta tonteria. Vaig tornar al cotxe i ja més tranquil vaig repetir : Polític pobre. Sí, aquesta era la sentència. Fins i tot ara quan ja ha passat tot, em fa respecte escriure-la i encara més llegir-la en veu alta. Polític pobre. Algú podria pensa...