katavassov.blogspot.com
katavàssov féu riure les dames: crim
http://katavassov.blogspot.com/2009/10/crim.html
Katavàssov féu riure les dames. Després contà les seves interessants observacions sobre la diversitat de caràcters i àdhuc de fisonomies dels mascles i femelles de les mosques domèstiques. Divendres, 2 d’octubre de 2009. La darrera pàgina del llibre en flames del meu ventre. Duu el teu nom,. Fotografia: sardenya i 2009.]. Etiquetes de comentaris: rims estramps. 4 d’octubre de 2009, 15:12. 20 de març de 2010, 16:36. Si puc el 29 passo per allà. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom).
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: ... i anar a dormir poc (homenatge)
http://perecotte.blogspot.com/2008/01/i-anar-dormir-poc-homenatge.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Dimarts, 1 de gener de 2008. I anar a dormir poc (homenatge). És tard perquè recullo d'hora, tinc la nit massa present:. O PAI, O FILLO E O BURRO. Unha vez ía un home e mais un fillo e levaban un burro pola man. E a xente, pois, falaba e dicía:. 161;Mira que ter burro e ir a pé! Frente al mismo espejo.
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: A gratcient
http://perecotte.blogspot.com/2007/11/gratcient.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Dimecres, 14 de novembre de 2007. Podria ser, però també hi ha dones que engreixen el paisatge mirant-se la finor de les mans i no ens escarcanyem a pregonar-ho als quatre vents. Engalta Pla: "Baroja és un antiafrodisíac molt actiu". I l'home queda tan ample. Com diria un bon amic, Pla en sabia, de capir...
katavassov.blogspot.com
katavàssov féu riure les dames
http://katavassov.blogspot.com/2009/08/fou-diumenge-passat-les-tres-de-la.html
Katavàssov féu riure les dames. Després contà les seves interessants observacions sobre la diversitat de caràcters i àdhuc de fisonomies dels mascles i femelles de les mosques domèstiques. Dilluns, 17 d’agost de 2009. Vet ací el meu got vessant de vi, el carmí dels teus llavis, del teu si, del teu sexe, reflectit dins la tèrbola beguda roja. Aboqueu més vi, Rafel! Són dos quarts de tres; al pont del passeig hi ha una dona amb una rosa a la mà i el meu coltell és fi com l’aresta d’un estel. J v foix, KRTU.
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: A veces viene la tristeza
http://perecotte.blogspot.com/2009/02/veces-viene-la-tristeza.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Diumenge, 8 de febrer de 2009. A veces viene la tristeza. Desde la tierra misma la tristeza,. Viene desde el amor,. Desde la piedra o el vegetal al hombre. A veces está ahí oscura o despedida. Por un pecho inocente. A veces viene la tristeza de un lugar o del aire,. De la amistad caída o de un nombre vacío,.
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: Imatge de la soledat
http://perecotte.blogspot.com/2008/04/imatge-de-la-soledat.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Dissabte, 19 d’abril de 2008. Imatge de la soledat. Llord, coll avall. El glop i el repicar. En blanc que m'encatifa. De tedi el pentagrama. Albert Benzekry i Arimon. Certament, Pere, la llista de verds seria inacabable, més encara si contem els que hi tenen el cap. 20 d’abril de 2008, 22:03. Hòstia, Pere,.
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: Queira o Ceo que non retorne
http://perecotte.blogspot.com/2007/11/aquell-vailet-sortit-dels-meus-records.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Dijous, 22 de novembre de 2007. Queira o Ceo que non retorne. Hai tempo que este fermoso anaco de Cousas. Una vegada, el nostre agosarat company va dur-nos a la barraca d’una captaire i ens va dir, intrèpid:. Ja veureu quin fart de riure. Els porcs i les gallines van fer festa i els vailets de l’escol...
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: A propòsit del subtítol
http://perecotte.blogspot.com/2007/11/21-de-mar.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Divendres, 2 de novembre de 2007. A propòsit del subtítol. No sé si Josep Pla, incansable enaltidor de la cultura culinària, compartiria amb mi aquest punt de vista. Sigui com sigui, aquesta tarda, amb una copeta de mistela als peus i apoltronat vora el finestral que s'enfosquia amb el vespre de Barcelo...
katavassov.blogspot.com
katavàssov féu riure les dames: d’abril 2009
http://katavassov.blogspot.com/2009_04_01_archive.html
Katavàssov féu riure les dames. Després contà les seves interessants observacions sobre la diversitat de caràcters i àdhuc de fisonomies dels mascles i femelles de les mosques domèstiques. Diumenge, 19 d’abril de 2009. Tancat amb balda, tancat, fermat, barrat,. Delicadesa, on és que m’has anat? Ni jo m’ho sé, de tant que s’ha amagat. El sentiment ha collit la flor negra. Riuen els prats, em sóc desconeguda. De la bellesa, només n’obtinc la ruda. Seguretat que no em darà ajuda. Text: dolors miquel,. Per l...
perecotte.blogspot.com
Pere Cotte: de juny 2008
http://perecotte.blogspot.com/2008_06_01_archive.html
Cada cop som més els qui tenim menys a dir. Si arriba el jorn que acuncem a tall de còdol nostra darrera sacsada, vulgui Déu que sigui en un rebost colgat de fems: com a llavors d'un avenir més digne. Diumenge, 22 de juny de 2008. Cando a ciencia deixa de selo. SOLÉ I CAMARDONS, Jordi (2007): La llengua que ens va parir. Set pensadors a la recerca del català. Barcelona: Dux, 151 páx. Con La llengua que ens va parir. A lingua que nos pariu. Etiquetes de comentaris: galego. Subscriure's a: Missatges (Atom).
