jordicine.blogspot.com
Jordicine (Paranoia 68): Yo entré de lleno (y no puedo olvidarla)
http://jordicine.blogspot.com/2009/04/yo-entre-de-lleno-y-no-puedo-olvidarla.html
Divendres, d’abril 24, 2009. Yo entré de lleno (y no puedo olvidarla). No es una película de vampiros. Es una extraordinaria historia de amor. No es una película de terror. Es una extraordinaria historia de supervivencia. ¡Que nadie deje de verla pensando que puede resultarle desagradable! Es una de las ‘joyas’ de la temporada. Hipnótica, melancólica y yo diría que casi imprescindible. Un 8 sobre 10, como mínimo. Viendo ‘Déjame entrar’. Además, el trabajo de los dos actores principales, Kare Hedebrant.
jordicine.blogspot.com
Jordicine (Paranoia 68): De vegades s'ha de fer alguna cosa dolenta!
http://jordicine.blogspot.com/2013/05/de-vegades-sha-de-fer-alguna-cosa_20.html
Dilluns, de maig 20, 2013. De vegades s'ha de fer alguna cosa dolenta! 8220;De vegades s’ha de fer alguna cosa dolenta, per no fer-ne una de pitjor”. Ho diu un dels personatges d’ ”Stoker”. El debut de Park Chan-wook. El coreà és el pare. De la sensacional trilogia sobre la venjança, amb “Old boy”. Com a a pedra mestra. “Stoker” és una pel·lícula imprescindible, amb algunes imatges difícils d’oblidar i una gran Mia Wasikowska. En el paper d’ India Stoker. 8220;Un hombre soltero”. Ens explica la història ...
jordicine.blogspot.com
Jordicine (Paranoia 68): "La víctima" (Saul Below)
http://jordicine.blogspot.com/2015/07/la-victima-saul-below.html
Divendres, de juliol 24, 2015. La víctima" (Saul Below). Tractem el dolor dels altres com cal? O potser amb massa lleugeresa? Som conscients de la nostra culpa, quan la tenim? Sobre tot això i molt més reflexiona “La víctima”. De l'escriptor nord-americà d’origen canadenc Saul Bellow. 1915-2005). Va publicar-lo l’any 1947, però mai s’havia editat en català. Ara ho ha fet Viena Edicions. Amb traducció de Jordi Martín Lloret. Forma part de la col·lecció El Cercle de Viena. I té 329 pàgines. I en Kirby Albee.
jordicine.blogspot.com
Jordicine (Paranoia 68): "Kafka a la platja" (Haruki Murakami)
http://jordicine.blogspot.com/2015/07/kafka-la-platja-haruki-murakami.html
Dijous, de juliol 30, 2015. Kafka a la platja" (Haruki Murakami). Hi ha un món paral·lel a aquest en què vivim, i si vas amb compte pots entrar fins a un cert punt i tornar-ne sa i estalvi". Crec que aquest paràgraf de "Kafka a la platja". Serveix per resumir el llibre i una bona part de l'obra del japonès Haruki Murakami. 1949) He llegit l'edició de butxaca d' Editorial Empúries. Amb traducció d' Albert Nolla. Té 572 pàgines i les vaig devorar en només tres dies. Murakami la va registrar l'any 2002.
jordicine.blogspot.com
Jordicine (Paranoia 68): L'amistat sempre està per sobre de tot
http://jordicine.blogspot.com/2015/07/lamistat-sempre-esta-per-sobre-de-tot.html
Dissabte, de juliol 11, 2015. L'amistat sempre està per sobre de tot. El debut com a guionista i directora de la mexicana Claudia Sainte-Luce. 32 anys) promet. “Los insólitos peces gato”. És espontània, honesta i, sobretot, pura. Ha guanyat un munt de guardons, amb el FIPRESCI. Del Festival de Toronto. Al capdavant. A Gijón. Li van donar el Premi Especial del Jurat i al Festival de Mar de Plata la van escollir millor pel·lícula llatinoamericana. La protagonista principal és la Claudia. Davant d’aqu...
jordicine.blogspot.com
Jordicine (Paranoia 68): No et deixis portar cegament per l'instint
http://jordicine.blogspot.com/2014/10/no-et-deixis-portar-cegament-per.html
Dijous, d’octubre 23, 2014. No et deixis portar cegament per l'instint. Si ens deixéssim portar cegament pel nostre instint més animal, potser acabaríem sortint a "Relatos Salvajes". Una pel·lícula divertidament brutal! Està dirigida per l’argentí Damián Szifrón. I dura dues hores clavades. Ricardo Darín. Són dos dels actors de renom que hi treballen. És dels títols més potents dels darrers mesos. Totalment recomanable. Gira al voltant del seu cotxe, que s’emporta la grua. 8220;Relatos Salvajes” ho...
jordicine.blogspot.com
Jordicine (Paranoia 68): "Vida menor" (Raimon Gil Sora)
http://jordicine.blogspot.com/2015/07/vida-menor-raimon-gil-sora.html
Divendres, de juliol 17, 2015. Vida menor" (Raimon Gil Sora). Amb una dona i una filla meravelloses, una família que t'estima, uns amics que t'aprecien i el gronxador de les onades, és molt fàcil ser poeta". Ho escriu Quim Martínez i R. En el pròleg, abans que Sònia Serrabao. Faci una mena d'introducció a la poesia de Raimon Gil Sora. Que titula "Tic-tac: la metàfora del temps". El llibre es diu "Vida menor". I està publicat per Paralelo Sur Ediciones. En la Col·lecció Garbí. A la vida d'en Raimon. Hi po...
jordicine.blogspot.com
Jordicine (Paranoia 68): Demasiado tarde desde el principio
http://jordicine.blogspot.com/2009/09/demasiado-tarde-desde-el-principio.html
Dijous, de setembre 03, 2009. Demasiado tarde desde el principio. Voy a ir al médico. Le preguntaré si tengo el sentido del gusto (cinematográfico) alterado. He visto ‘Mapa de los sonidos de Tokio’. Y me ha gustado. Si me dice que estoy bien (y que son los críticos los que necesitan una revisión) me dedicaré a ‘cazar sonidos’, como uno de los protagonistas de la película de Isabel Coixet. Clip-clap, clip-clap. Shrrr. Clin-clin. Quizás tenga razón PEDROLOVE. Que dice que me gusta todo. El laberinto del fa...
jordicine.blogspot.com
Jordicine (Paranoia 68): Juan Perro torna a "bordar" a Barcelona
http://jordicine.blogspot.com/2015/07/juan-perro-torna-bordar-barcelona.html
Dilluns, de juliol 13, 2015. Juan Perro torna a "bordar" a Barcelona. És el meu músic de referència. Vaig als seus concerts sempre que puc. M’agrada moltíssim. Divendres va tocar al Jamboree. Com a Juan Perro. En format de trio. Sis concerts entre divendres, dissabte i diumenge. Van acompanyar-lo el fantàstic guitarrista Joan Vinyals. A qui ja fa temps que va batejar com el Dimoni de Gràcia. L’Ocell del Maresme. Al saxo i al clarinet. Una aposta segura. 8220;Agua de límón”. I “Los inadaptados”. I “...
jordicine.blogspot.com
Jordicine (Paranoia 68): Amb 'Blancaneu' m'ho he passat com un nan!
http://jordicine.blogspot.com/2012/10/amb-blancaneu-mhe-divertit-com-un-nan.html
Dilluns, d’octubre 01, 2012. Amb 'Blancaneu' m'ho he passat com un nan! 1963), és una pel·lícula sensacional. L' Acadèmia del Cinema. L'ha escollida per representar a l'estat espanyol als Oscar. Que si s'assembla a 'The artist'. Com un ou a una castanya. Està rodada en blanc i negre, d'acord! És muda, d'acord! Com la majoria de pel·lícules espanyoles dels finals dels anys vint, que és l'epoca en què s'ambienta aquesta. S'assemblen en alguna cosa pel·lícules com 'Cadena perpetua'. 1994) i 'El Padrino'.
SOCIAL ENGAGEMENT