MAZAHE63.BLOGSPOT.COM

petonsdepensament.blogspot.com

Petons de pensament: 2011-07-03

http://petonsdepensament.blogspot.com/2011_07_03_archive.html

Dissabte, 9 de juliol de 2011. Enllaços a aquest missatge. Envia per correu electrònic. Subscriure's a: Missatges (Atom). Quan era petitet. després va creixer més. Una petita pausa. Un moment per desconectar de la bogeria que sovint ens envolta. Soc aqui, intentant ser valenta i permetre que els meus silencis tinguin una petita veu. Pensaments, emocions, petites bogeries i molta ilusió. Espero sortir-me'n i, si més no, que us agradi una miqueta. Sempre que ho vulgueu, enmig del silenci de les paraules.

petonsdepensament.blogspot.com

Petons de pensament: 2011-07-31

http://petonsdepensament.blogspot.com/2011_07_31_archive.html

Dilluns, 1 d’agost de 2011. Enllaços a aquest missatge. Envia per correu electrònic. Subscriure's a: Missatges (Atom). Quan era petitet. després va creixer més. Una petita pausa. Un moment per desconectar de la bogeria que sovint ens envolta. Soc aqui, intentant ser valenta i permetre que els meus silencis tinguin una petita veu. Pensaments, emocions, petites bogeries i molta ilusió. Espero sortir-me'n i, si més no, que us agradi una miqueta. Sempre que ho vulgueu, enmig del silenci de les paraules.

petonsdepensament.blogspot.com

Petons de pensament: 2012-09-16

http://petonsdepensament.blogspot.com/2012_09_16_archive.html

Dimecres, 19 de setembre de 2012. Vull sentir la vida,. Del meu cor,. Com un tornar a néixer. Vull estimar i que m’estimin,. I xerrades al capvespre. Vull que em deixin ser. Vull mirades que parlen,. Mirades que riuen,. Vull la lluna en un cove. I el soroll de la pluja. Vull l’aroma de terra molla. I del cafè ben fet. Vull abraçades que t’envolten,. Petons que t’acaronen. I silencis que et parlen. Vull que em mirin quan els parlo. I que em parlin quan els miro. Vull la nena que vaig ser. Vull el meu país,.

petonsdepensament.blogspot.com

Petons de pensament: 2011-02-20

http://petonsdepensament.blogspot.com/2011_02_20_archive.html

Dijous, 24 de febrer de 2011. Petits bocins de felicitat. Entre tu i jo, no hi havia raons,. Que van trobar el seu mon. En els petits instants,. I en la fràgil realitat que ens envoltava. Dos cors bategan al hora. Mentre les emocions omplien el buits. Oblidats en els nostres silencis. Erem petits bocins de felicitat,. Fragments de tendresa perduts. Que guardavem i consumiem sense fre. Erem com dos cossos frissant per descubrir-se. Mentre una passió desbocada. Alimentava el desig de sentir-se,. Amb la tec...

petonsdepensament.blogspot.com

Petons de pensament: 2011-04-17

http://petonsdepensament.blogspot.com/2011_04_17_archive.html

Dimecres, 20 d’abril de 2011. No parlare de tu. No parlaré de tu. Però seguiràs present,. En el meu mon petit. No parlaré de tu. Però en el meus silencis. I els meus pensaments. No deixaré mai de parlar-te. No parlaré de tu. Tots els instants viscuts,. I tots el petons. No parlaré de tu. Però recordaré la teva tendresa,. I els teus ulls petits. No parlaré de tu. Però el buit de la teva absència. Planejarà entre els meus dies. I totes les meves nits. No parlaré de tu. Plenes d’impotència,. No parlaré de tu.

petonsdepensament.blogspot.com

Petons de pensament: 2012-01-08

http://petonsdepensament.blogspot.com/2012_01_08_archive.html

Dimarts, 10 de gener de 2012. L'home que volia ser feliç. Se’n va anar sense saber qui era. Va viure perdut tota la seva vida i va endinsar-se dins un mon totalment controlable. Mai li van ensenyar com expressar el què sentia ni com poder trobar la clau de la felicitat. De petit era un nen fràgil i ple de complexes, sempre lluny de casa i empresonat entre parets de gel difícils de trencar. Era un nen perdut en la indiferència. Li van preguntar un dia i ell va fer un gest i va dir que no ho sabia. Com.

petonsdepensament.blogspot.com

Petons de pensament: 2011-04-03

http://petonsdepensament.blogspot.com/2011_04_03_archive.html

Dimecres, 6 d’abril de 2011. Tot i que mai ha estat el gènere que més m’agrada, recordo les pel·lícules musicals de quan jo era més joveneta. I els moviments d’aquells actors i actrius que et deixaven bocabadada. Semblava que no toquessin a terra i es desplaçaven amb tal. Suavitat i elegància que, a casa,. Quan caminem, per exemple, podem torçar el peu dret,. Moure el cos cap a un o altre costat, arrossegar els peus, fer saltironets. En fi,. Hi ha un moment, en que es produeix un clic, i es, aleshores,.

petonsdepensament.blogspot.com

Petons de pensament: 2012-04-22

http://petonsdepensament.blogspot.com/2012_04_22_archive.html

Dimarts, 24 d’abril de 2012. La vida es així, ara una de freda, ara una de calenta i, de tant en tant et dona una coça d’aquelles que et deixa estabornit. Durant hores, dies, mesos. Aquesta sacsejada t’obre els ulls davant la fragilitat de tot el que ens rodeja. Tot es pot trencar en un instant i, de cop i volta,. Ets dins un altre vida. Els mobles s’han bellugat, el sol ja no t’escalfa, els colors del dia s’enfosqueixen i el tempo. La vida d’ara t’empeny. Retoñaran aladas de savia sin otoño. Soc aqui, i...

petonsdepensament.blogspot.com

Petons de pensament: 2011-03-27

http://petonsdepensament.blogspot.com/2011_03_27_archive.html

Dijous, 31 de març de 2011. Jo crec que tot pasa perque ha de pasar i nosaltres, senzillament hi som, perquè hi hem de ser. I ara me'n adono que m'he desviat dels meus titols de crèdit. qualsevol dia m'hi poso i els escric. Com en una pelicula. Enllaços a aquest missatge. Envia per correu electrònic. Subscriure's a: Missatges (Atom). Quan era petitet. després va creixer més. Una petita pausa. Un moment per desconectar de la bogeria que sovint ens envolta. La Beguda Alta, Barcelona. La meva llista de blocs.

petonsdepensament.blogspot.com

Petons de pensament: 2011-11-06

http://petonsdepensament.blogspot.com/2011_11_06_archive.html

Dimarts, 8 de novembre de 2011. Ahir em van fer arribar un missatge que parlava dels aliments i de com poden ajudar a la nostre salut. Distingia els aliments entre àcids i alcalins, recomanant els primers com a més saludables. Al llegir-ho, el primer que vaig pensar era que, per a mi, també existeixen persones àcides i persones alcalines. Hi ha persones a qui tot els hi pica, tot. I tothom es insuportable,. I sempre penso que pobre del que visqui al seu costat! Enllaços a aquest missatge. De punt de sort...