efimeritats.blogspot.com
M'aclame a tu: d’agost 2012
http://efimeritats.blogspot.com/2012_08_01_archive.html
No hi ha entrades. Mostra totes les entrades. No hi ha entrades. Mostra totes les entrades. Subscriure's a: Missatges (Atom). Tens un racó dalt del món. Descans: el blog d'un home que descansa. Bona nit i tapa't. Ara va de debó. No esperis res de mi i no et decebré . Un lloc per a nosaltres. Me das un beso bonita? El (nou) laberint de l'Ariadna. Mapebix. 2012. Plantilla Senzill. Amb la tecnologia de Blogger.
efimeritats.blogspot.com
M'aclame a tu: de febrer 2013
http://efimeritats.blogspot.com/2013_02_01_archive.html
Diumenge, 10 de febrer de 2013. Potser mai no he sentit una necessitat. Tan salvatge d'escriure. Però em fa mal el cap. No sé quantes vegades he desistit d'escriure. Per això, per aquest mal de cap que no em deixa. La llarga i prima ombra segueix pegada a la paret del rebedor, incitada a marxar al igual que el seu propietari. Però allò és impossible, ell no és el Peter Pan dels contes que perd l'ombra. Potser estem parlant d'algun altre personatge, un de diferent. Però què està pensant? Ara que em resist...
efimeritats.blogspot.com
M'aclame a tu: de setembre 2013
http://efimeritats.blogspot.com/2013_09_01_archive.html
Dissabte, 28 de setembre de 2013. Fart de no saber com començar,. De ser sempre conscient que puc fer mal. De creure'm que el que faig no val per a res. Fart de ser com sóc". La gran massa de gent et mira i escolta la teua resposta. No els agrada, però ells passen, com sempre. Miren i fan com si no t'haveren vist. Això sí, amb discreció per tal que la seua indiferència passe desapercebuda. Estic fart de donar sempre explicacions,. De tapar-me les ferides i curar-les sempre sol,. No vull acabar sol. De Jo...
efimeritats.blogspot.com
M'aclame a tu: de juliol 2013
http://efimeritats.blogspot.com/2013_07_01_archive.html
Diumenge, 28 de juliol de 2013. Animal de records, lent i trist animal,. Ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes. Haver viscut alguna volta en alguna banda". Per primera vegada en tres anys ha estat capaç de tornar a casa. Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos. No els versos estellats, apressats, que escrivies,. Sinó els versos solemnes -¿solemnes? NOTA: Els fragments que acompanyen al text pertanyen a la poesia " Demà serà una cançó. De V A. Estellés. Envia per correu electrònic.
diariodemifracaso.blogspot.com
Pensar, sentir, permitirme ser: Pasando pagina
http://diariodemifracaso.blogspot.com/2011/11/pasando-pagina.html
Pensar, sentir, permitirme ser. Recoges lo que siembras. 191; Como me ves? Entrad, sois bienvenid@s. Nosotras que nos queremos tanto( o deberiamos.querernos). Miércoles, 16 de noviembre de 2011. Ya explique en un post anterior que mi hijo(pozo de sabiduria infinita), me definia como una Kamikase sentimental. Y a la vista de como me van las cosas en este terreno debe ser así. Pero yo me definiria de otra manera, simplemente soy gilipollas, una ingenua. El palo ha sido brutal, por que confiaba en el. Los m...
desdelsteusulls.blogspot.com
Des dels teus ulls: El tramoista
http://desdelsteusulls.blogspot.com/2012/08/el-tramoista.html
Des dels teus ulls. Perquè quan la mirada canvia, tot canvia. Un tramoista trist amb deliris de grandesa ha canviat els decorats. Sentint-se impotent de la bellesa i gelós de tanta vida naixent, procura extreure amb una xeringa qualsevol color. Es mou amunt i avall sabent-se amo del món on caminem. Els poetes no fan versos ni els forners amassen pa. Les margarides s’esfullen en el dubte. La inèrcia ens arrossega els peus. El tramoista no sap que els decorats, només són els decorats. Entre Lápis e Pincéis.
desdelsteusulls.blogspot.com
Des dels teus ulls: Llegó el otoño...
http://desdelsteusulls.blogspot.com/2012/09/llego-el-otono.html
Des dels teus ulls. Perquè quan la mirada canvia, tot canvia. Voy a trasnochar todo el otoño para ver caer las hojas de una en una, visualizando todo el recorrido hasta llegar al suelo, tratando de llegar a comprender que no eras árbol de hoja perenne. No quiero talar las ramas. Necesito irme acostumbrando con el tiempo, amaneciendo cada día un poco con la muerte de la aurora. Envia per correu electrònic. 26 de setembre de 2012, 15:27. Amant de les ombres que es dibuixen a les parets quan es fa fosc.
efimeritats.blogspot.com
M'aclame a tu: d’octubre 2012
http://efimeritats.blogspot.com/2012_10_01_archive.html
Diumenge, 28 d’octubre de 2012. Sí, Peter Pan. El nen que no volia créixer. El mateix que vivia al "País dels nens perduts". Sí, eixe que convivia amb indis, sirenes, fades i pirates i cuidava dels nens perduts. Aquells nens dels qui algú s’havia oblidat en algun lloc o simplement havien anat a parar allà exiliats de la manca d'estima. Peter els cuidava i els donava tota l’estima que tenia en forma de jocs i màgia amb l’ajuda de Campaneta. Envia per correu electrònic. Dilluns, 8 d’octubre de 2012. Però e...
