expressaromorir.blogspot.com
expressar o morir: de setembre 2013
http://expressaromorir.blogspot.com/2013_09_01_archive.html
Diumenge, 22 de setembre de 2013. Haurà tornat ja a Dublin. Volia saber com estaven ella i els seus fills i marit. L'Alba no ha vingut a veure'm aquest estiu. Ella sempre m'entén i les converses que tenim em donen pau. Tothom fa la seva vida. I ningú vol saber res de la meva. El perdalet que ve a buscar engrunes de pa, aniré a la cuina a. oh, ja ha marxat. Com tots. Escriuré. Cosiré. Llegiré. Pintaré. I els dies no se'm faran tan llargs. He d'escombrar i fregar i després. què és això que sona? 191;Pero c...
expressaromorir.blogspot.com
expressar o morir: PENSA-MENTS
http://expressaromorir.blogspot.com/2013/09/pensa-ments.html
Diumenge, 22 de setembre de 2013. Haurà tornat ja a Dublin. Volia saber com estaven ella i els seus fills i marit. L'Alba no ha vingut a veure'm aquest estiu. Ella sempre m'entén i les converses que tenim em donen pau. Tothom fa la seva vida. I ningú vol saber res de la meva. El perdalet que ve a buscar engrunes de pa, aniré a la cuina a. oh, ja ha marxat. Com tots. Escriuré. Cosiré. Llegiré. Pintaré. I els dies no se'm faran tan llargs. He d'escombrar i fregar i després. què és això que sona? 191;Pero c...
expressaromorir.blogspot.com
expressar o morir: d’agost 2013
http://expressaromorir.blogspot.com/2013_08_01_archive.html
Divendres, 23 d’agost de 2013. Així que érem al llit, tapats amb el llençol, i just en el moment en què havia perdut l'oremus d'on estava i qui era, quan tot era silenci, em vas preguntar:. Em dones la mà? Vaig obrir els ulls sorpresa i vaig veure la teva mà allà estesa, a mig camí del meu llit. Et vaig donar la meva mà i et vaig mirar. En el moment en que tancaves la mà amb la meva a sobre vas tancar els ulls. Envia per correu electrònic. Subscriure's a: Missatges (Atom). Mis Lyrico, Medusa, Prosa, Totem.
expressaromorir.blogspot.com
expressar o morir: SCRIPTIO
http://expressaromorir.blogspot.com/p/scriptio.html
Mon petit primer projecte de lletres acabat. Cel de rubió, finals d'hivern de 2010. Abans de néixer i tot, quan érem uns altres, i no sabíem encara que, un cop més, ens tornarem a trobar. Sí, un moment, de part de qui? I la Carmeta, avui no ha vingut amb tu? Li preguntà en Manel a la mare. Sí que ha vingut, és aquí, digues “hola” al teu tiet Carmeta. No et veig, on ets? Ostres, la sento però no la veig, Carmeta, on ets? Digué el cosí gran. Sóc aquí, no em veus? Digué ella fent una passa endavant. El Mund...
expressaromorir.blogspot.com
expressar o morir: de gener 2015
http://expressaromorir.blogspot.com/2015_01_01_archive.html
Dissabte, 3 de gener de 2015. Queden només cinc minuts per les dotze! Tots van deixar la xerrada de sobretaula aparcada, van agafar les jaquetes entre rialles i van pujar al terrat amb els seus raïms. L'Eduard pujà amb també amb una ampolla de cava i cinc gots de plàstic apilats. Què bé que es veu el campanar des d'aquí, tot il·luminat! Quan queda per acabar l'any? Quin fred, eh? Sí, però s'agraeix, acompanya el moment. Que sonen els quarts, no us equivoqueu! Explotació de la terra? Quin fred, baixem?
expressaromorir.blogspot.com
expressar o morir: POEZIO
http://expressaromorir.blogspot.com/p/rapsoda.html
Ara tinc el cos per fer. El que la ment fa esment. Mentre encenc un cigarret. NO DIGUIS QUE T'HO HE DIT. Tot comença sempre per una confusió,. I aquella que semblava tan bona nena. Té ara allargada i en punxa l'orella. I no li entren mosques a la boca. Perquè l'obre i la tanca amb precisió. Si tot just ara comences. D'estar al mig de la turmenta. Només t'ho explico per.-diu ella-. Que si jo vaig dir,. Que si m'han dit,. Que si els hi he dit. Que si no es pensin. Que si jo penso. Que si així o aixà. No és...
expressaromorir.blogspot.com
expressar o morir: PENEDIMENTS
http://expressaromorir.blogspot.com/2014/02/penediments.html
Dijous, 13 de febrer de 2014. Em dol que pels meus actes puguin creure que sóc qui no sóc. Amb tots els avanços tecnològics que s'han fet i encara no s'ha inventat la màquina que em permeti anar al passat i corregir el que crec que vaig errar. I millor que no s'inventi mai, que em passaria el dia anant i venint rectificant desencerts a cada moment. No viuria el present, em quedaria encara més ancorada al passat, desfent ficades de pota que potser ja no recorda ningú. Envia per correu electrònic. T'estimo...
expressaromorir.blogspot.com
expressar o morir: EL FOC
http://expressaromorir.blogspot.com/2015/01/el-foc.html
Dissabte, 3 de gener de 2015. Queden només cinc minuts per les dotze! Tots van deixar la xerrada de sobretaula aparcada, van agafar les jaquetes entre rialles i van pujar al terrat amb els seus raïms. L'Eduard pujà amb també amb una ampolla de cava i cinc gots de plàstic apilats. Què bé que es veu el campanar des d'aquí, tot il·luminat! Quan queda per acabar l'any? Quin fred, eh? Sí, però s'agraeix, acompanya el moment. Que sonen els quarts, no us equivoqueu! Explotació de la terra? Quin fred, baixem?
expressaromorir.blogspot.com
expressar o morir: ELS SOSTENIDORS
http://expressaromorir.blogspot.com/2013/09/els-sostenidors.html
Divendres, 13 de setembre de 2013. Ja t'ho havia dit. La segona a l'esquerra. I tu vas i gires a la dreta. Per aquí no anem a enlloc. Aquí està el polígon industrial i el càmping queda darrera, al google maps. I torni amb el google maps. Allà només es veia una zona verda. No sortia ni el nom del càmping. De qui et refiaràs, del google maps. O de la noia del càmping que ens va donar les indicacions per telèfon? Per descomptat del google maps. Carla, passa'm les ulleres de sol que no veig una merda. No dic...
expressaromorir.blogspot.com
expressar o morir: Abril, aguas mil
http://expressaromorir.blogspot.com/2014/04/abril-aguas-mil.html
Dilluns, 7 d’abril de 2014. Abril, aguas mil. Ens mirem. Continuem? Van caient amb fermesa, cada cop més seguides, mentre caminem amb passes més ràpides. Sé que no tornaré a veure aquesta bellesa exacta mai més. Potser millors, potser no tan esplèndides; m'impregno del moment. L'eufòria m'embriaga i ja no vull tornar, no vull arribar, només caminar i caminar on els pensaments es pentinen per a no turmentar-me més. Un somriure se'm dibuixa a la cara. Una tassa de te amb un pastís de xocolata. La vida és p...
