lapedraielmarge.blogspot.com
la pedra i el marge / LPM: de setembre 2014
http://lapedraielmarge.blogspot.com/2014_09_01_archive.html
La pedra i el marge / LPM. Columnes periodístiques i altres escrits de Manel Rodríguez-Castelló. Dissabte, 27 de setembre de 2014. Ignorància i mala fe. Nihil novum sub sole. Però què direm de la ceguesa ideològica que afecta personatges de l'alçada del gran escriptor Juan Goytisolo quan fa malabarismes per col·locar l'estat d'Andorra en l'horitzó dels anhels nacionals i socials de Catalunya? Http:/ www.tipografialamoderna.com/. Dissabte 27 de setembre de 2014.]. Dissabte, 20 de setembre de 2014. Dimecre...
lapedraielmarge.blogspot.com
la pedra i el marge / LPM: El cosí
http://lapedraielmarge.blogspot.com/2015/07/el-cosi.html
La pedra i el marge / LPM. Columnes periodístiques i altres escrits de Manel Rodríguez-Castelló. Dissabte, 18 de juliol de 2015. La certesa d'aquell nord remuntava amb les paraules. Etiquetes de comentaris: El cosí. Publica un comentari a l'entrada. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Visualitza el meu perfil complet. La dita popular afirma que tota pedra fa marge. Aquest blog arreplega els articles que cada setmana l'autor publicà durant uns anys al diari Levante-EMV. El bloc d'en pep nebot.
escomtot.blogspot.com
Això és com tot : d’octubre 2014
http://escomtot.blogspot.com/2014_10_01_archive.html
Dilluns, 20 d’octubre de 2014. A Fabra, Rita Barberá i el ministre d'Afers Exteriors,. Clar, però que em permeten explicar-me, almenys. Que no ens enganyen, doncs. Prou de monosèmies interessades. Nacionalisme. Per a ells, és la postergació ad eternum d’un poder, politicoeconòmic, cultural i lingüístic, exercit des d’un centre que no tolera pluralitats identitàries ni igualtats polítiques ni institucionals. El cas de l’Estat espanyol és, repetisc, l’exemple que millor ve al cas. I és que la literatura, a...
lagarfadelsdies.blogspot.com
La garfa dels dies: Nostàlgia d’un arròs melós amb castanyoles
http://lagarfadelsdies.blogspot.com/2012/02/nostalgia-dun-arros-melos-amb.html
La garfa dels dies. Dissabte, 18 de febrer de 2012. Nostàlgia d’un arròs melós amb castanyoles. Joan B. Campos. 18 de febrer de 2012, 18:41. Nostàlgia dallò que sha gaudit abans, és nostàlgia, sí, però benaurada, no? 20 de febrer de 2012, 10:59. Macabe dassabentar que la castanyola també és coneguda com llagosta eivissenca! Per a quan una nugà de polp? Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Joan B. Campos. Visualitza el meu perfil complet. Les contradiccions dels països conte. A l'ombra del prat.
lagarfadelsdies.blogspot.com
La garfa dels dies: de juny 2012
http://lagarfadelsdies.blogspot.com/2012_06_01_archive.html
La garfa dels dies. Dilluns, 4 de juny de 2012. M'agarda aquest lloc (Quadern de Tasmània, XI). M’agrada aquest lloc. És un lloc estrany. Hi ha ones i pedres i arbres. Hi ha una llum difusa,. De foc antic, sagrat. Una tremolor de fulles. Arriba i hi és, i no es mou. Un fil de claror és el nimbe perfecte. La metàstasi del tumor amarg,. L’argila que bec cada dia,. El dolor pesant dels parpells,. Aquest crani corcat i sec. Que mira la mar i res no entén. M’agrada aquest lloc. És un lloc estrany.
lagarfadelsdies.blogspot.com
La garfa dels dies: Apunt sobre el verb palangrejar
http://lagarfadelsdies.blogspot.com/2011/12/apunt-sobre-el-verb-palangrejar.html
La garfa dels dies. Diumenge, 11 de desembre de 2011. Apunt sobre el verb palangrejar. A la coberta de la barca s’amunteguen els ormeigs. Hi ha una calma que parla a soles, però també hi ha l’amenaça voraç dels gavians, els voltors de la Mar. Una ala metàl·lica sempre està a l’aguait, i es deixarà caure de sobte sobre la banda de bavor, i ens percudirà el cervell, abans de fer-se fonedissa de nou en la foscor de les aigües lluminoses. Joan B. Campos. 12 de desembre de 2011, 10:22. Joan B. Campos. El bist...
lagarfadelsdies.blogspot.com
La garfa dels dies: de febrer 2012
http://lagarfadelsdies.blogspot.com/2012_02_01_archive.html
La garfa dels dies. Dissabte, 18 de febrer de 2012. Nostàlgia d’un arròs melós amb castanyoles. Joan B. Campos. Dijous, 16 de febrer de 2012. Després de l’onada polar. Va tornar la neu i el jardí es va quedar glaçat. Aquest temps bord i eixelebrat m’ha obligat a preguntar-me. Els fragments que he descobert entre la gespa em pertanyien a mi. El silenci regna arreu i allò que vaig ser no demana almoines. Quanta llum reflectida als murs de la casa! No m’encega. Tu també estàs sol. Joan B. Campos.
dietarisapocrifs.blogspot.com
Dietaris Apòcrifs: d’agost 2015
http://dietarisapocrifs.blogspot.com/2015_08_01_archive.html
Col·lecció de texts de variada autoria en versió crítica, amb estudis i comentaris conjunturals. Dimecres, 12 d’agost de 2015. Envia per correu electrònic. Dramatis personae B. Holiday. Subscriure's a: Missatges (Atom). Los evangelios apócrifos, 1996:1). Adj, neol.: cast. apócrifo. 1 (Llibre) no reconegut com a canònic per l'Església. 2 (Llibre o escrit) fals o atribuït falsament a un autor o temps determinat. Si fon o no, apocrif par; l'anglès en clar té que's canònica aquella chrònica, Spill 8795.
dietarisapocrifs.blogspot.com
Dietaris Apòcrifs: Fàcil
http://dietarisapocrifs.blogspot.com/2014/09/facil.html
Col·lecció de texts de variada autoria en versió crítica, amb estudis i comentaris conjunturals. Diumenge, 7 de setembre de 2014. Envia per correu electrònic. Va ser fàcil destimar, però la tempesta va esfullar les roses. 30 de setembre de 2014, 12:07. Vet aquí la realitat. No tan fàcil, oi? Un petó, Olga, i gràcies per passar. 1 d’octubre de 2014, 22:33. Publica un comentari a l'entrada. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Los evangelios apócrifos, 1996:1). Adj, neol.: cast. apócrifo. Etim: ...
lagarfadelsdies.blogspot.com
La garfa dels dies: Després de l’onada polar
http://lagarfadelsdies.blogspot.com/2012/02/despres-de-lonada-polar.html
La garfa dels dies. Dijous, 16 de febrer de 2012. Després de l’onada polar. Va tornar la neu i el jardí es va quedar glaçat. Aquest temps bord i eixelebrat m’ha obligat a preguntar-me. Els fragments que he descobert entre la gespa em pertanyien a mi. El silenci regna arreu i allò que vaig ser no demana almoines. Quanta llum reflectida als murs de la casa! No m’encega. Tu també estàs sol. Emmudit, ni un baf d’alè brolla. Llàgrimes de gel, llàgrimes de gel,. Joan B. Campos. 21 de febrer de 2012, 10:49.
