unaaltrahistria.blogspot.com
Una altra història: d’abril 2015
http://unaaltrahistria.blogspot.com/2015_04_01_archive.html
A la Lídia també li agrada veure com el nen que juga sol al pati, amb les mans plenes de sang, retira les punxes del cactus dels seus dits minusciosament, una per una, per clavar-les a la plastilina creant així un nou cactus "mig de mentida" (perquè la plastilina no necessita aigua. Ben mirat, el cactus tampoc. Són de mentida, doncs, els cactus? O millor, del penis del mestre Miquel en faria un nou cactus, com els de plastilina que crea el nen que juga sol al pati, per després tallar-li i posar-lo de dec...
unaaltrahistria.blogspot.com
Una altra història: Enyor
http://unaaltrahistria.blogspot.com/2015/04/enyor.html
La rutina la desperta capritxosa amb l'alarma estrident del despertador. Obra els ulls mandrosa buscant el seu cos, la seva olor i la seva mirada (que fibla dins seu infinita). L'enyora en les abraçades que fan parar el tic-tac. Publica un comentari a l'entrada. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Perquè quan volem parlar més del compte, però no podem per temps, diem "bé, però això ja és una altra història". Perquè aquestes oportunitats no tornaran. Visualitza el meu perfil complet.
unaaltrahistria.blogspot.com
Una altra història: de setembre 2014
http://unaaltrahistria.blogspot.com/2014_09_01_archive.html
Fer esforços per frenar les papallones que mica en mica. Van deixant rastres més prominents,. Com les esteles en el cel de capvespre. Acomodar-se a la sorra fina amb l'excusa dels llums de colors. I en secret,. Desitjar tornar a trobar-se en la mirada i somriure complaent;. Seure a les escales gòtiques amb l'excusa del jazz. I en secret,. Voler continuar preguntant, indagant, coneixent;. Estirar-se al llit amb l'excusa del descansar. I, sense cap secret,. Xerrar durant hores amb l'excusa del passatemps.
unaaltrahistria.blogspot.com
Una altra història: d’agost 2015
http://unaaltrahistria.blogspot.com/2015_08_01_archive.html
Agafarà el ganivet de la mentida i s'estriarà la pell del ventre per a cavar-hi lloc pel nou engany. La sang aflorarà a petits regalims casi invisibles i les llàgrimes s'hi amuntegaran per a tapar-ho tot fins a dibuixar-hi un fals somriure. Rabiosa del fil d'acer espinat pressionant a cada batec, un dia deixarà brollar la ferida fins a quedar seca, opaca (com ara). Ella abans no era així]. I de cop s'adonarà que ja és morta, que fa temps que han matat la petita que vivia dintre. Com ara plouen figues.
unaaltrahistria.blogspot.com
Una altra història: de gener 2014
http://unaaltrahistria.blogspot.com/2014_01_01_archive.html
El món al revés. A tu, que ho inspires tot. Creia que si resistíem, guanyàvem. Teníem la sensació que la raó estava amb nosaltres. I que acabaríem guanyant la guerra;. Mai vam pensar que acabaríem les nostres vides a l'estranger. Subscriure's a: Missatges (Atom). Perquè quan volem parlar més del compte, però no podem per temps, diem "bé, però això ja és una altra història". Perquè aquestes oportunitats no tornaran. Visualitza el meu perfil complet. El món al revés. Com ara plouen figues.
unaaltrahistria.blogspot.com
Una altra història: de febrer 2014
http://unaaltrahistria.blogspot.com/2014_02_01_archive.html
La Lídia es descalça i esclafa el nas a la finestra. A la Lídia li agrada sentir el fred de les rajoles als peus i la gelor del vespre a la cara. Els llums dels fanals se li difuminen a l'horitzó formant enormes i minúsculs punts candents. I de fons els cotxes passen amb aquell xiuxiueig de les rodes trepitjant els bassals esquivant així els vianants que corren a refugiar-se sota paraigües de colors llampants. A la Lídia li agradaria ser gota per lliscar de dalt a baix sense ordre aparent, per omplir aqu...
unaaltrahistria.blogspot.com
Una altra història: Entendre-ho tot
http://unaaltrahistria.blogspot.com/2015/02/ara-comenco-entendre-ho-tot.html
Després d'un temps a les fosques,. Amb vidres entelats i buidor estranya,. Nit d'estels i guspires,. Avui compartim llençols i desigs. M'encantaria escriure't mil i una cançons d'estrofes màgiques,. D'aquelles d'insomni i pell fiblada. Però tot ja està fet. I només puc dir-te. Que ara, d'alguna manera, començo a entendre-ho tot. Que les teves mans són tempesta. Que m'acaronen i m'embogeixen],. Que els teus ulls són casa. Que em captiven i m'arrosseguen vida],. I els teus braços refugi.
