engrunesdecultura.blogspot.com
Engrunes de Cultura: Nadal 2013* gràcies!
http://engrunesdecultura.blogspot.com/2014/12/nadal-2013-gracies.html
A poc a poc, aprenent a viure. Jueves, 25 de diciembre de 2014. Https:/ www.youtube.com/watch? Moltes gràcies a tots per fer-ho possible* Bon Nadal des de Washington! Publicar un comentario en la entrada. Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom). Escriure per gust, tot un plaer. Ver todo mi perfil. Gironitza't La província per un Xino i un Guiri. Gironitza’t a Sadernes. Turn a blind eye to cold. Conversaciones con el Señor R. Acabar significa tornar a començar. Ultimi giorni a Firenze. Las calles de Godot.
engrunesdecultura.blogspot.com
Engrunes de Cultura: julio 2010
http://engrunesdecultura.blogspot.com/2010_07_01_archive.html
A poc a poc, aprenent a viure. Domingo, 18 de julio de 2010. Aeropuertos · Terminales · Carpas · Hostales · Invierno · Primavera · Verano · Otroño · Un año · ¡Sudamérica! Ahora, esperando mis nueve horas de trasbordo en el aeropuerto de Bogotá, siento la sensación rara de estar medio despierta medio dormida. Han sido días de despedidas, consciente de que este momento llegaría, pero no preparada del todo para ello. Han sido días de decir “hasta pronto”, nunca un “adiós”. 191;Lo volvería a hacer? Me voy co...
engrunesdecultura.blogspot.com
Engrunes de Cultura: julio 2014
http://engrunesdecultura.blogspot.com/2014_07_01_archive.html
A poc a poc, aprenent a viure. Jueves, 31 de julio de 2014. A veces hace falta mandar abrazos, sobre todo a aquellos que sabes que les agradará. Des de mi “basement” en Washington, hasta tu apartamento en Santiago, aquí va mi abrazo. Suscribirse a: Entradas (Atom). Escriure per gust, tot un plaer. Ver todo mi perfil. Gironitza't La província per un Xino i un Guiri. Gironitza’t a Sadernes. Turn a blind eye to cold. Conversaciones con el Señor R. Acabar significa tornar a començar. Ultimi giorni a Firenze.
engrunesdecultura.blogspot.com
Engrunes de Cultura: agosto 2014
http://engrunesdecultura.blogspot.com/2014_08_01_archive.html
A poc a poc, aprenent a viure. Viernes, 15 de agosto de 2014. Sí, et trobo a faltar. Avui, i cada dia, penso molt en tu. Https:/ www.youtube.com/watch? I un cop més faig el cor fort, tanco els ulls, i escolto la teva veu, la teva història, el teu record. Suscribirse a: Entradas (Atom). Escriure per gust, tot un plaer. Sí, et trobo a faltar. Ver todo mi perfil. Gironitza't La província per un Xino i un Guiri. Gironitza’t a Sadernes. Turn a blind eye to cold. Conversaciones con el Señor R.
engrunesdecultura.blogspot.com
Engrunes de Cultura: "Play"
http://engrunesdecultura.blogspot.com/2013/08/play.html
A poc a poc, aprenent a viure. Domingo, 18 de agosto de 2013. I jo em pregunto: cal una cançó preferida? Una sola cançó de les que et fa posar la pell de gallina? Avui penso que no. Avui penso que m’agrada tenir no una cançó, sinó una llista de cançons que no són importants només per la seva melodia o per la seva lletra, sinó que són importants per la persona a qui et recorden, pels sentiments que et provoquen i pel moment que representen. Publicar un comentario en la entrada. Ver todo mi perfil.
engrunesdecultura.blogspot.com
Engrunes de Cultura: Abrazos
http://engrunesdecultura.blogspot.com/2014/07/abrazos.html
A poc a poc, aprenent a viure. Jueves, 31 de julio de 2014. A veces hace falta mandar abrazos, sobre todo a aquellos que sabes que les agradará. Des de mi “basement” en Washington, hasta tu apartamento en Santiago, aquí va mi abrazo. 5 de agosto de 2014, 11:11. Petons,abraçades i somriures desde el número 27 del carrer vermell de Torroella de Montgrí! Suscribirse a: Enviar comentarios (Atom). Escriure per gust, tot un plaer. Ver todo mi perfil. Gironitza't La província per un Xino i un Guiri.
engrunesdecultura.blogspot.com
Engrunes de Cultura: Martí Massot (30/01/1925 – 05/01/2014) Gràcies. Gràcies per fer-ho tan i tan bé.
http://engrunesdecultura.blogspot.com/2014/01/marti-massot-30011925-05012014-gracies.html
A poc a poc, aprenent a viure. Jueves, 30 de enero de 2014. Martí Massot (30/01/1925 – 05/01/2014) Gràcies. Gràcies per fer-ho tan i tan bé. Quan era petita vaig haver de fer una redacció sobre tu. La professora va riure molt perquè hi vaig escriure que el que més m’agradava era tocar-te els fits de l’esquena. Què vols que hi faci? 8221;, frase que va anar variant fins a “Sant Martí, tinc un pipí que no vol sortir! 8221; O els dies al "rego", la teva segona casa, la teva il·lusió. El divendres que ve?
engrunesdecultura.blogspot.com
Engrunes de Cultura: enero 2014
http://engrunesdecultura.blogspot.com/2014_01_01_archive.html
A poc a poc, aprenent a viure. Jueves, 30 de enero de 2014. Martí Massot (30/01/1925 – 05/01/2014) Gràcies. Gràcies per fer-ho tan i tan bé. Quan era petita vaig haver de fer una redacció sobre tu. La professora va riure molt perquè hi vaig escriure que el que més m’agradava era tocar-te els fits de l’esquena. Què vols que hi faci? 8221;, frase que va anar variant fins a “Sant Martí, tinc un pipí que no vol sortir! 8221; O els dies al "rego", la teva segona casa, la teva il·lusió. El divendres que ve?
engrunesdecultura.blogspot.com
Engrunes de Cultura: febrero 2013
http://engrunesdecultura.blogspot.com/2013_02_01_archive.html
A poc a poc, aprenent a viure. Jueves, 14 de febrero de 2013. Avui m’he emocionat. Estava preparant la motxilla per anar a classe d’anglès quan he sentit que li deien a l’Aasha que es preparés, que repartiríem els regals. Ràpidament he baixat a la meva habitació, he preparat el meu petit detall, i he pujat cap a la cuina. “With love”, hi posava a una targeta. “We love having you here! Pd: El meu anglès segueix igual. Fatal. Domingo, 10 de febrero de 2013. Conclusió nº1: no poder-te expressar és frustrant.
engrunesdecultura.blogspot.com
Engrunes de Cultura: mayo 2013
http://engrunesdecultura.blogspot.com/2013_05_01_archive.html
A poc a poc, aprenent a viure. Miércoles, 1 de mayo de 2013. Sembla que avui posem fi (o parèntesis) als millors estius de la meva vida. Uns estius on anar a treballar era simplement un goig, una sort, un somni. I no hi posem fi voluntàriament, potser per això costa tant de pair. El que sento ara és com un gran buit dins meu. Tinc ganes de plorar però no vull, perquè per aquesta família només es pot plorar d’alegria. G2, un sentiment. Suscribirse a: Entradas (Atom). Escriure per gust, tot un plaer.
