elbardelspoetes.blogspot.com
El bar dels Poetes: Vine al bar...
http://elbardelspoetes.blogspot.com/p/vine-al-bar.html
El bar dels Poetes. El mestre: Jaime Sabines. On els somnis a vegades es fan realitat. Envia per correu electrònic. Publica un comentari a l'entrada. Subscriure's a: Missatges (Atom). Asseguda a la barra. Burda poeta d'idees curtes i paraules llargues, estancada en un bar interminable on no passen les hores. Visualitza el meu perfil complet. Està subjecta a una Llicència de Creative Commons. Proveïdors d'inspiració i bones vibracions. Bona nit i tapa't. Nova col·lecció de moments. Un lloc per a nosaltres.
elbardelspoetes.blogspot.com
El bar dels Poetes: Flama
http://elbardelspoetes.blogspot.com/2014/04/flama.html
El bar dels Poetes. El mestre: Jaime Sabines. Era foc. Era flama. Dansava desenfrenada, reia amb la boca oberta i els ulls plens de llum. Era etèrea i terrenal. La meva mirada es quedà clavada en la seva figura, els meus respirs davallaven amb cada moviment del seu cos, cada contorsió impossible que es transformava en una figura final, efímera, de seguida encadenada amb una altra giravolta. Allà palpantada només podia que observar-la. Era foc. Era flama. Era vida. 07/04/2014 a les 23:15. Bé, latracció de...
elbardelspoetes.blogspot.com
El bar dels Poetes: Tarda tranquil·la
http://elbardelspoetes.blogspot.com/2014/03/tarda-tranquilla.html
El bar dels Poetes. El mestre: Jaime Sabines. El sol d'inici de primavera. M'acaricia càlid la pell. Imagino els teus dits recorrent-me. Transportats per la brisa. Separats i alhora junts. Gaudim de la tarda tranquil·la. Envia per correu electrònic. Pensant en. el Príncep de Pèrsia. Un record ben present pot arribar-se a convertir gairebé en una realitat. Però per si de casa que no duri massa la separació. 16 de març de 2014, 13:56. Publica un comentari a l'entrada. Asseguda a la barra. Bona nit i tapa't.
elbardelspoetes.blogspot.com
El bar dels Poetes: Memòria d'una habitació
http://elbardelspoetes.blogspot.com/2014/04/memoria-duna-habitacio.html
El bar dels Poetes. El mestre: Jaime Sabines. Caminava pel carreró poc il·luminat. La nit era calmada i silenciosa per tractar-se d'aquella zona de la ciutat. Avançava a pas fixe, sense prestar atenció al que hi havia al seu voltant: es coneixia perfectament les parets rasposes dels pisos vells que s'alçaven al seu voltant, sabia quantes llambordes la separaven de la porta, i no necessitava la llum de l'únic fanal que hi havia per trobar el seu camí. Es va aturar al replà, mirant fixament un ficus planta...
elbardelspoetes.blogspot.com
El bar dels Poetes: Es una locura como huelen a tí mis manos
http://elbardelspoetes.blogspot.com/2014/03/es-una-locura-como-huelen-ti-mis-manos.html
El bar dels Poetes. El mestre: Jaime Sabines. Es una locura como huelen a tí mis manos. Como huelen a tí mis manos. Como a cada instante. Con los dedos,. De mis labios en tu sexo,. El calor de tus manos. En el mío,. Mi espalda en tensión arqueada. Y mis pezones clamando al cielo,. Mis dilatados huecos buscando. Tus inquisitivos tallos,. Y el blanco, rebosante éxtasi. De una pequeña muerte,. De un celestial infarto. Como huelen a tí mis manos. Me paso el día con los dedos. Entre la nariz y los labios).
elbardelspoetes.blogspot.com
El bar dels Poetes: Vòmit emocional escrit plorant
http://elbardelspoetes.blogspot.com/2014/04/vomit-emocional-escrit-plorant.html
El bar dels Poetes. El mestre: Jaime Sabines. 24 abr. 2014. Vòmit emocional escrit plorant. Mai deixaré a ningú. Que em faci el que m'has fet tu. Mai tornaré a regalar,. La meva ànima per guarir la ferida. Mentre les teves mans. Despullaven el meu cos,. I les meves llàgrimes. Despullaven la meva ànima,. Posseïes el meu cor,. Oscilant entre la llum i la foscor. I ara ploro i ja no sé escriure,. Les meves mans maldestres no saben. I em bloquejo,. I la pantalla es torna borrosa,. I el suplici de no poder,.
elpetitdromedari.blogspot.com
El Petit Dromedari: de juliol 2010
http://elpetitdromedari.blogspot.com/2010_07_01_archive.html
Viaranys del desert, meandres entre les dunes. Enviat per El Petit Dromedari. O que al curs següent ha quedat en enèsim pla, donant la sensació que s’han perdut tots aquells punts en comú? Llavors potser és que tot és una farsa. Llavors potser és que tot és pur egoisme. No es mou la humanitat per l’egoisme? No és l’amistat una necessitat? No ho fem per necessitat del nostre propi bé personal? Penso que tot ho fem per la nostra satisfacció. I quan pensem que ho fem per la satisafcció dels altres, real...
elpetitdromedari.blogspot.com
El Petit Dromedari: de maig 2010
http://elpetitdromedari.blogspot.com/2010_05_01_archive.html
Viaranys del desert, meandres entre les dunes. Enviat per El Petit Dromedari. Paraules i més paraules… com si tot fos tant complicat. S’inventen, es modifiquen, i total, perquè? Que sonin bé, que sonin complicades! Mireu que culte que sóc, jo que sé tantes paraules! Em quedo amb tots vosaltres! Mireu com us vacil·lo! Compliquem-nos la vida, busquem tres peus a gats imaginaris! No pots veure’ls, els gats? No ets prou intel·ligent per a fer-ho? Subscriure's a: Missatges (Atom). El bar dels Poetes.
elpetitdromedari.blogspot.com
El Petit Dromedari: N’estic fart
http://elpetitdromedari.blogspot.com/2011/04/nestic-fart.html
Viaranys del desert, meandres entre les dunes. Enviat per El Petit Dromedari. Com et miro després d’escriure això? Sé que m’estimes i que segurament no t’adones de les conseqüències del que fas. Només intento dir-te que em sap molt greu com em veus de vegades, m’agradaria que sabessis que tot el que intento és fer-te entendre el que penso, i que ho faig amb la més bona de les intencions, perquè jo t’estimo, mama. Said on 23 d’abril de 2011, 1:39. És una merda la incomunicació. El bar dels Poetes.
elpetitdromedari.blogspot.com
El Petit Dromedari: Vi(d)es
http://elpetitdromedari.blogspot.com/2010/09/vides.html
Viaranys del desert, meandres entre les dunes. Enviat per El Petit Dromedari. Sembla que les coses es compliquen, m’adono que realment no controlo res. Res de res. Aconseguir-ho requeriria massa. En el moment que et penses que controles les coses t’adones que són les coses les que et controlen a tu. No paren de picar-me mosquits (no és cap metàfora de les meves). Merda, tenia el Bloom desendollat. Deu haver-n’hi, de mosquits tigre, a Reykjavík? Said on 21 de setembre de 2010, 15:13. Ningú va dir que el c...
