solodeunderwood.com

desdelamevariba.blogspot.com

Des de la meva riba: de juliol 2015

http://desdelamevariba.blogspot.com/2015_07_01_archive.html

Divendres, 24 de juliol de 2015. Un Dràcula peculiar (G. Melford, 1931). De les moltes adaptacions cinematogràfiques que s’han fet del clàssic de Bram Stoker, n’hi ha una de molt peculiar a la que no s’acostuma a parar gaire atenció per la poca rellevància que se li suposa: el Dràcula. De George Melford, una pel·lícula que, malgrat els seus errors, no em cansaré de reivindicar. Però què té de particular aquesta versió? Foto publicitària del Dràcula de Tod Browning. Fotograma del Dràcula de George Melford.

desdelamevariba.blogspot.com

Des de la meva riba: Les arrels

http://desdelamevariba.blogspot.com/2015/05/les-arrels.html

Dijous, 28 de maig de 2015. La ciutat ideal. Atribuïda a Fra Carnevale, ca. 1480-1484. Tan adient en èpoques de crisi i de totum revolutum. Si volem que tot quedi com és, cal que tot canviï ”. En un país on en un tres i no res s'acusa de guerracivilista. Al bell mig de la ciutat. D'aquesta manera ho pinten, tot i que no és ben bé així. De fet, no és així en absolut, i la connotació pejorativa de l'adjectiu no pot ser més interessada. I com a segona, allò. És a dir, segons el DIEC. La definició de radical.

desdelamevariba.blogspot.com

Des de la meva riba: BARCELONA

http://desdelamevariba.blogspot.com/p/barcelona.html

Fragments: Barcelona literària (V). Fragments: Barcelona literària (IV). Fragments: Barcelona literària (III). Fragments: Barcelona literària (II). Fragments: Barcelona literària (I). Memòria d'uns ulls pintats.- Lluís Llach. FotoRamblas: Una intrahistòria barcelonina. Cold Turkey, d'Encarna Castillo: una novel·la sobre la dualitat. Julio Muñoz-Ramonet: el rei Mides de la Barcelona de postguerra. Envia per correu electrònic. Juan Antonio Torron Castro. 21 de febrer de 2014, 9:51. Bienvenido, Juan Antonio.

desdelamevariba.blogspot.com

Des de la meva riba: AIXÍ PASSAVA

http://desdelamevariba.blogspot.com/p/aixi-va-passar_30.html

La infantesa, paradís perdut? El Caso: Crónica social en negre. FotoRamblas: una intrahistòria barcelonina. Algú em dóna foc? Publicacions d'abans d'ahir (com qui diu). La feminitat: mites i tòpics. Algunes reflexions sobre "The act of killing" de Joshua Oppenheimer. Una història condemnada a repetir-se? El verdugo: història, cinema i teatre. La Chonita de Chihuhua i altres històries de maniquins. Julio Muñoz-Ramonet: el rei Mides de la Barcelona de postguerra. Envia per correu electrònic. En la lista ne...

desdelamevariba.blogspot.com

Des de la meva riba: Cinema d'ahir i d'avui

http://desdelamevariba.blogspot.com/2015/02/cinema-dahir-i-davui.html

Divendres, 13 de febrer de 2015. Cinema d'ahir i d'avui. L'altre dia passaven a la Filmoteca La máscara de Fu Manchú (1932). Malgrat el fred i la mandra de sortir de casa un vespre de dia laborable, vaig decidir anar-hi perquè difícilment es tornarà a presentar l'ocasió de veure el clàssic de Charles Brabin a la pantalla gran. Molt típic d'algunes produccions d'aquell Hollywood. Boris Karloff, Myrna Loy i Charles Starrett. Fah Lo See (una transformadíssima i pertorbadora Myrna Loy). Una rara avis entre l...

firstswimminglesson.blogspot.com

First Swimming Lesson: 07/19/14

http://firstswimminglesson.blogspot.com/2014_07_19_archive.html

Dissabte, 19 de juliol de 2014. Aquella ilusión de mi padre se quedó en lo físico: el piano, que llevaba décadas en casa ocupando su sitio, muy definido también, sin que nadie lo tocara. El lunes fui a buscarlo para bajarlo a la librería. Total que, un rato después, el piano ya estaba en la librería. Le contesté que eso siempre pasa con los padres. Y salí a mirar. Vi que estaba hablando con Daniel. Y yo entonces no lo pensé, pero al día siguiente caí en la cuenta de que todo eso había pasado la noche del...

firstswimminglesson.blogspot.com

First Swimming Lesson: 05/22/14

http://firstswimminglesson.blogspot.com/2014_05_22_archive.html

Dijous, 22 de maig de 2014. Diu: Llegeix-te això, que entendràs coses d'aquí. Y lo dice justo en el momento en que estoy cogiendo un tren para irme hacia el otro almendral. Y así es imposible acabar respondiendo nunca a una llamada. Publicat per Mr. K. Envia per correu electrònic. Enllaços a aquest missatge. Subscriure's a: Missatges (Atom). Salmonetes Ya No Nos Quedan. El lamento de Portnoy. Artista abans conegut com subal quinina. VIVIR DE BUENA GANA. Sí, però poc. Jo Només Follo a Pèl. De jul. 12.

firstswimminglesson.blogspot.com

First Swimming Lesson: 06/03/14

http://firstswimminglesson.blogspot.com/2014_06_03_archive.html

Dimarts, 3 de juny de 2014. Que es más fácil la respuesta que la ofensa no es ningún secreto. Al final, quien ofende carga también con un grado de responsabilidad mayor o menor según la magnitud del asunto con el que cuenta desde el principio y que le hace planear a priori las reacciones de quien está al otro lado de la red. Nada, cosa disuasoria), un "encapsulamiento", lo llaman, de unos centenares de manifestantes en un chaflán. ¿Qué hacen los respondedores ante ese giro inesperado? La abdicación del R...

firstswimminglesson.blogspot.com

First Swimming Lesson

http://firstswimminglesson.blogspot.com/2014/07/ayer-nos-pasamos-dos-horas-y-pico-en-la.html

Divendres, 4 de juliol de 2014. Ayer nos pasamos dos horas y pico en la librería hablando de "Els nois", de Toni Sala. Yo le decía a Eugènia Broggi, la editora, que la intención de estas sesiones que nos hemos inventado y que se llaman "Lectures de." era hablar de libros actuales como se habla de los libros clásicos; basta ya de presentaciones publi-reportajes de tres cuartos de hora, con editor y autor cantando las maravillas de eso que ellos mismos acaban de hacer. Publicat per Mr. K. Això que descrius...

firstswimminglesson.blogspot.com

First Swimming Lesson: 12/21/13

http://firstswimminglesson.blogspot.com/2013_12_21_archive.html

Dissabte, 21 de desembre de 2013. La mente del monstruo. Ayer Gallardón se debió de pegar el jesusito de mi vida de su vida. Y debió de irse a dormir con una paz de espíritu insuperable. Bueno ¿Están ustedes tan horrorizados como yo? Publicat per Mr. K. Envia per correu electrònic. Enllaços a aquest missatge. Subscriure's a: Missatges (Atom). Salmonetes Ya No Nos Quedan. El lamento de Portnoy. Artista abans conegut com subal quinina. VIVIR DE BUENA GANA. Sí, però poc. Jo Només Follo a Pèl. De jul. 12.