socunaltra.blogspot.com
Descalça i sense sabates: Una necessitat de mort i una urgència de viure
http://socunaltra.blogspot.com/2013/03/una-necessitat-de-mort-i-una-urgencia.html
Descalça i sense sabates. Dissabte, 30 de març de 2013. Una necessitat de mort i una urgència de viure. El tractor s'enfilava escales amunt cap al replà de l'església i a mitjan matí ens despertaven les proves de so d'aquella música impactant que ressona cada divendres sant a vespre a la vila i que jo sent encara que no hi sigui. Fa tres anys, l' Stabat Mater. Que lentes les hores, Quina lenta agonia, la dels ametlers florits. Envia per correu electrònic. 31 de març, 2013 12:05. A tornar a néixer i renéi...
socunaltra.blogspot.com
Descalça i sense sabates: 50 km a la rodona
http://socunaltra.blogspot.com/2012/11/50-km-la-rodona.html
Descalça i sense sabates. Dissabte, 10 de novembre de 2012. 50 km a la rodona. Un Tu es passeja 50 km a la rodona:. Envia per correu electrònic. 11 de novembre, 2012 12:42. Moltes sensacions en 50 quilometres! Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Descalça i sense sabates. Visualitza el meu perfil complet. Si dubto és que sóc, si penso és que sóc. El Racó de Venus. QUÉ MALA SOY DOSIFICÁNDOTE. D'allò bell, d'allò sublim. Suc de llimona 3.0. Escriure, llegir i regar el jardí. La nit de la iguana.
socunaltra.blogspot.com
Descalça i sense sabates: Coses que fa el meu trípode.
http://socunaltra.blogspot.com/2012/11/coses-que-fa-el-meu-tripode.html
Descalça i sense sabates. Dimecres, 7 de novembre de 2012. Coses que fa el meu trípode. He fet les paus amb el meu trípode! I ho dic així, eufòrica i alegre, JO que ara som tota obertura i que visc, des de fa uns dies, en un èxtasi anímic que m'embriaga els sentits i em fa perdre la consciència, el temps i l'ordre. I al paladar, ressonen el gust de les hamburgueses d'olives, pistatxos i masdam que m'han fet tenir entretengut el matí i la gana. Envia per correu electrònic. 09 de novembre, 2012 12:21.
socunaltra.blogspot.com
Descalça i sense sabates: Un 8 de març especial
http://socunaltra.blogspot.com/2014/03/un-8-de-marc-especial.html
Descalça i sense sabates. Diumenge, 9 de març de 2014. Un 8 de març especial. Tu no vas triar pas. D'encertar-me amb el dard. De la teva escomesa. Contra el buit. Ni de ser. Sovint aquest gran gep. Incrustat en la carn. Que em blega, insidiós,. Amb la seva ombra sempre. Present, com si de cop. Tots els confins i ja. No sabés on començo. Ni on acabo. Tu. No vas triar, tampoc. Que em sobta, a plena boca. Sovint, aquest foc nou. Que em parla al fons dels ulls. Quan et fan de mirall. I a través teu eixamplo.
socunaltra.blogspot.com
Descalça i sense sabates: Oda al meu dimarts
http://socunaltra.blogspot.com/2012/01/oda-al-meu-dimarts.html
Descalça i sense sabates. Dimarts, 10 de gener de 2012. Oda al meu dimarts. Per fi també dimarts ha decidit fer farina de garrova i omplir el forn de magdalenes de xocolata i escriure en aquest blog mig oblidat però que reprenc avui amb ganes i sense més pretensions que les d'escriure sobre, per fi, l'alegria de viure. Però avui, avui tenc la sort que és dimarts, oh dimarts! I sona ràdio3, i m'han regalat un trípode per a demà i he fet foc a la xemeneia de la sala que havia de fer fum i que no en fa.
socunaltra.blogspot.com
Descalça i sense sabates: No parlaré de mi però en prendré exemple
http://socunaltra.blogspot.com/2012/10/no-parlare-de-mi-pero-en-prendre-exemple.html
Descalça i sense sabates. Divendres, 19 d’octubre de 2012. No parlaré de mi però en prendré exemple. Tantes vegades he perdut les sabates. Que ja no em fa mal caminar descalça. Per aquest bosc envidrat. De màscares, proxenetes. I tornaveus del no-res. Tantes vegades he perdut les sabates. Que ja no em fa por caminar descalça. Per aquesta presó on m'ensinistren. Amb silencis, odis, fel. I un cert decòrum. Tantes vegades he perdut les sabates. Que ja no em fa res caminar, descalça. Per a unes sabates noves.
socunaltra.blogspot.com
Descalça i sense sabates: Som dilluns però podria ser dissabte
http://socunaltra.blogspot.com/2014/12/som-dilluns-pero-pot-ser-dimarts.html
Descalça i sense sabates. Dilluns, 1 de desembre de 2014. Som dilluns però podria ser dissabte. T'encanta que plogui. Mig matí i ja ho tens quasi tot enllestit, avui, i el dia es fa llarg i te n'alegres, de poder contemplar rere els vidres, i la persiana mig closa, aquesta brusca que cau tan bé i que no cansa. Has resistit novembre i desembre es presenta dòcil i manyac. Temps hi ha de preparar la casa, les flassades al llit, la roba d'hivern. Tot ben senzill i ben alegre. Envia per correu electrònic.
socunaltra.blogspot.com
Descalça i sense sabates: Dimarts
http://socunaltra.blogspot.com/2012/10/dimarts.html
Descalça i sense sabates. Dimarts, 23 d’octubre de 2012. Quina sort que pots seguir fent odes a dimarts! Envia per correu electrònic. 23 d’octubre, 2012 23:49. 24 d’octubre, 2012 09:20. Anònim, sí, molt millor. Avui però ja és demà i tot just acaba de començar. Meam què ens depara dimecres! De moment no ha començat malament. Salut! 24 d’octubre, 2012 09:19. L'autor ha eliminat aquest comentari. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Descalça i sense sabates. Visualitza el meu perfil complet.
socunaltra.blogspot.com
Descalça i sense sabates: de març 2014
http://socunaltra.blogspot.com/2014_03_01_archive.html
Descalça i sense sabates. Diumenge, 9 de març de 2014. Un 8 de març especial. Tu no vas triar pas. D'encertar-me amb el dard. De la teva escomesa. Contra el buit. Ni de ser. Sovint aquest gran gep. Incrustat en la carn. Que em blega, insidiós,. Amb la seva ombra sempre. Present, com si de cop. Tots els confins i ja. No sabés on començo. Ni on acabo. Tu. No vas triar, tampoc. Que em sobta, a plena boca. Sovint, aquest foc nou. Que em parla al fons dels ulls. Quan et fan de mirall. I a través teu eixamplo.
socunaltra.blogspot.com
Descalça i sense sabates: Tant de bo fos jo qui pogués dir-ho
http://socunaltra.blogspot.com/2012/10/tant-de-bo-fos-jo-qui-pogues-dir-ho.html
Descalça i sense sabates. Diumenge, 21 d’octubre de 2012. Tant de bo fos jo qui pogués dir-ho. No et diré "Anem ací". No et diré "Anem allà". Només et diré "Anem". Quan ja siga arribada. L'hora, jo t'he de dir això només: "Anem". I jo sé que aleshores te'n vindràs. Jo clouré. Dins de la meua mà la teua, em miraràs. A penes -jo em riuré-, estaràs nerviosa,. I miraràs el sòl, i de sobte, després,. Em miraràs també i també te'n riuràs;. I així, vull dir rient-nos, i amb la teua mà closa. El Racó de Venus.
