peusdedrap.blogspot.com
PEUS DE DRAP: No som un regal.
http://peusdedrap.blogspot.com/2010/12/no-som-un-regal.html
Dilluns, 6 de desembre de 2010. No som un regal. Recordeu que tinc una germana cànid? Que fan molta gràcia quan son cadells però que després els abandonen. Es això de veres? Quina espècie pot ser tan cruel com per a fer eixa barbaritat? Quina espècie por assumir tanta crueltat? Jo, que tinc en tan alta estima la meua família humana, que tinc el seu calor quan em trobe sola o tinc fred, que aconseguisc el meu aliment amb un simple miauuuu, que busque estar amb ells sempre que puc. que afortunada sóc!
peusdedrap.blogspot.com
PEUS DE DRAP: 1000 visites
http://peusdedrap.blogspot.com/2010/11/1000-visites.html
Dimecres, 24 de novembre de 2010. Sols tinc dos paraules per eixes més de 1000 visites: GRÀCIES, Miiiiiiiiaaaaauuuuuu! Envia per correu electrònic. 24 de novembre de 2010, 20:01. Segueix així, acompanyant-nos. Maaaoooooo! 25 de novembre de 2010, 9:05. ENHORABONA PER LES MIL 1000 VISITES! 29 de novembre de 2010, 23:07. Hola, Peus de Drap. Has Vist el partit del Barça-Madrizzzzzzz? Acaben de fer el 5è. gol. Ja quedat poc partit. Espere que acabe així. Sincerament.una bogeria més de la raça humana. Videocli...
empanadilladetomaca.blogspot.com
Deixa't un temps per a pegar un mosset.: quan menys busques, més trobes
http://empanadilladetomaca.blogspot.com/2013/08/quan-menys-busques-mes-trobes.html
Deixa't un temps per a pegar un mosset. Viernes, 16 de agosto de 2013. Quan menys busques, més trobes. Saps d’això que passa que no vols buscar ni vols trobar? Por a que res isca bé, i a que tot és torne contra teua. A no haver-se trobat en el moment oportú, tot i que quan és eixe moment? Por a no sobreviure a aquest interminable agost, a veure que desitges el setembre només per poder estar-ne prop i ell només vol viure en un etern agost. Xiconiu, eres increïble. Http:/ www.youtube.com/watch?
peusdedrap.blogspot.com
PEUS DE DRAP: Bon Nadal.
http://peusdedrap.blogspot.com/2010/12/bon-nadal.html
Dijous, 23 de desembre de 2010. Al segon replanell de casa, escales amunt. Allí es troba ell. Punt d’atenció de mirades, somriures… Les seves llums em deixen… com dir-ho? Hipnotitzada. I el reflex de les mateixes sobre les esferes colgants, provoquen en la paret una pluja de minúscules il·luminacions. Ja sent l’olor a Nadal. Ja està ací. I des d’ací, sota l’arbre que recul tots els 24 de desembre a una família, unes rialles i uns regals, em vull acomiadar de tots. 8230; Com tots. 8220; Que en aquest Nada...
trinxunet.blogspot.com
marteta pel mon!: febrero 2011
http://trinxunet.blogspot.com/2011_02_01_archive.html
BIENVENIDOS /WELCOME/ BENVINGUTS/ (en polaco encara no ho se). He decidit fer un blog xa deixar constància de totes les paranoies diaries a les que m'enfrentaré a Polònia (si ja em passa de tot a Xàbia no vull ni pensar lo k pot passar-me a un puesto que no pille ni pipa. jejeje. lo dit, penjaré fotos i coses k vagen passant-me, els viatges que faça i mil coses mes! Si tinc temps) i per supost, totes de espardenyaes (k no seran poques) k amolle en ingles i polaco! Miércoles, 23 de febrero de 2011. Una vo...
empanadilladetomaca.blogspot.com
Deixa't un temps per a pegar un mosset.: enero 2011
http://empanadilladetomaca.blogspot.com/2011_01_01_archive.html
Deixa't un temps per a pegar un mosset. Domingo, 16 de enero de 2011. En la ciudad vemos de todo un poco. Ella se acomodaba en su hombro para echar una cabezadita. Qué imagen tan entrañable. Mi trayecto terminó junto a la mujer lectora, llegué a mi destino, toqué el timbre y entré. Ya no existían extraños, ya eran amigos y mucho más. Suscribirse a: Entradas (Atom). Mi lista de blogs. Els borrellons del melic. El Racó de Xavi. El Racó de Xavi → Machine Learning reloaded. Eso de la ESO. Ver todo mi perfil.
empanadilladetomaca.blogspot.com
Deixa't un temps per a pegar un mosset.: agosto 2013
http://empanadilladetomaca.blogspot.com/2013_08_01_archive.html
Deixa't un temps per a pegar un mosset. Jueves, 22 de agosto de 2013. Podria acostumar-me a estius com el que està a punt d’acabar, a la seva calor, a les seves sortides, als seus viatges, però no vull. Podria acostumar-me a no ser de ningú i a fer el que volgués, però tampoc vull. Podria acostumar-me als viatges mig improvisats a València per estar amb tu, i això sí que ho vull. Podria acostumar-me a que abans d’un bes, anares directe a les orelles, i no m’importaria fer-ho. Vull acostumar-me a deixar-t...
empanadilladetomaca.blogspot.com
Deixa't un temps per a pegar un mosset.: julio 2012
http://empanadilladetomaca.blogspot.com/2012_07_01_archive.html
Deixa't un temps per a pegar un mosset. Lunes, 9 de julio de 2012. Vindràn els anys, i amb els anys la calma. Lloré, lloré y lloré. Y te conocí, y nos devolvimos la ilusión. Meses y meses de cariños, de palabras bonitas, de besos, de tequieros, de felicidad. Guardaré nuestros recuerdos, intentaré borrar estos dos meses, me quedaré con tus besos y tus caricias durante casi dos años. Te quiero, y aunque este querer cada día vaya a menos, nunca te olvidaré, y te guardaré en la caja fuerte de mi memoria.
empanadilladetomaca.blogspot.com
Deixa't un temps per a pegar un mosset.: julio 2010
http://empanadilladetomaca.blogspot.com/2010_07_01_archive.html
Deixa't un temps per a pegar un mosset. Lunes, 19 de julio de 2010. Un niño juega con un trineo y con su hermano. Alguien construye un muñeco de nieve y para ello utiliza una zanahoria, una bufanda, un gorro, pepinillo, dos ramas y nieve, mucha nieve; es un muñeco sin boca, pobre. -¡Hagamos un ángel! Europa entera está congelada y casi en su totalidad, nevada. Pero lo que no llega nunca a petrificarse por mucho frío que haga es el corazón y, en su consecuencia, los sentimientos que éste siente. Un curs t...
peusdedrap.blogspot.com
PEUS DE DRAP: Des de dins la cistella.
http://peusdedrap.blogspot.com/2010/12/des-de-dins-la-cistella.html
Dilluns, 20 de desembre de 2010. Des de dins la cistella. Allí em vaig trobar, en primer plà, el nas de la meva germana cànid olorant-me! Quan es va llevar d’enmig, vaig divisar un gos gran, molt gran, què no havia vist mai. El gos eixia junt amb un xicot de bata blanca des d’una habitació. Per l’olor que podia percebre, vaig imaginar que estava al veterinari. Una vegada més! Crits, plors. Què és eixe enrenou? Els nervis em van poder i sols vaig reaccionar com millor sé defendre’m: atacant. És necessària...
