avuiparlemde.blogspot.com
Avui parlem de ...: de maig 2014
http://avuiparlemde.blogspot.com/2014_05_01_archive.html
Avui parlem de . Divendres, 30 de maig de 2014. L’antiga Saigon sempre havia sigut una ciutat cosmopolita, malgrat la seva història, sovint tràgica. Però des de feia anys, el centre, era ple d’un ventall de cultures, si bé en cap moment havia perdut la seva originària orientalitat. Al vespre, les grans avingudes bullien farcides de. Com a única protecció duien una mascareta, i,. Els ulls que ho observaven tot, guspirejaven somrients. Una vegada enllestida la feina, es va prendre un dia pel seu compte,.
avuiparlemde.blogspot.com
Avui parlem de ...: de setembre 2013
http://avuiparlemde.blogspot.com/2013_09_01_archive.html
Avui parlem de . Diumenge, 22 de setembre de 2013. 304 dies, 304 nits esperant . Una carícia, una paraula, un somriure, una broma . I no arriben, i no tornaran . I hi ets, i tant que hi ets,. I se que m'escoltes i em somrius, i m'acaricies . Però sóc humana,. Em manca la teva veu, malgrat que la sento,. Em manca el teu abraç, malgrat que el noto,. Em manquen els teus petons,. Em manquen els teus braços ferms quan m'agafes ben fort,. Em manca el teu somriure, la teva mirada picardiosa . La nit en blanc.
avuiparlemde.blogspot.com
Avui parlem de ...: de gener 2014
http://avuiparlemde.blogspot.com/2014_01_01_archive.html
Avui parlem de . Divendres, 31 de gener de 2014. L’estiu es resisteix a deixar entrar la tardor,. De dia la calor i la humitat carreguen l’ambient,. I esperant la fresca del capvespre, es posa la roba d’esport i surt a caminar. Son les 7 de la tarda, sempre hi ha qui camina, corre, va amb bicicleta. Pel passeig que voreja la platja …. Naturalment en aquestes dates molt més tranquil·les. I amb menys gent que a la primavera o estiu. Avui deix el passeig i es posa a caminar vora l’aigua,. Aigua, llum, calor...
avuiparlemde.blogspot.com
Avui parlem de ...: L'àngel del Mekong
http://avuiparlemde.blogspot.com/2015/05/langel-del-mekong.html
Avui parlem de . Dissabte, 16 de maig de 2015. Fa sis mesos que et vaig abraçar per primera vegada,. Tu no m'havies vist mai i jo no et volia espantar. Una fotografia teva, ens havia arribat des de terres llunyanes,. Els teus ulls innocents i espantats miraven la càmera, observant aquella gent que no coneixies, i en la teva angelical candidesa no sabies què passava ni qui t'esperava. Del rostre, entre atemorit i trist, lliscava una llàgrima cara avall per les tendres galtetes que ens va traspassar el cor.
avuiparlemde.blogspot.com
Avui parlem de ...: de novembre 2013
http://avuiparlemde.blogspot.com/2013_11_01_archive.html
Avui parlem de . Dissabte, 23 de novembre de 2013. Un dia de novembre. Començava a fer fred i els darrers dies només sortia a caminar al migdia. Quan el sol escalfava una mica. Estava cansada i les cames no responien perquè l'espera s'estava fent més llarga del previst. Passats els primers dies de sentiments intensament contradictoris,. Tan bon punt li van confirmar l'embaràs,. La seva vida va ser un abans i un després. Noves il.lusions, nous plans, nous projectes per petits que fossin . Ara el record és...
avuiparlemde.blogspot.com
Avui parlem de ...: Les fotos de Nova York
http://avuiparlemde.blogspot.com/2015/02/les-fotos-de-nova-york.html
Avui parlem de . Dimecres, 18 de febrer de 2015. Les fotos de Nova York. D'un temps en ça la convivència entre el Joan i la Toia s'havia refredat fins arribar a converses i situacions força tenses. Però malgrat això seguien junts per una qüestió purament econòmica. A cap dels dos els hi convenia un divorci. Era més cómode mirar cap un altre costat i fer con si res. Quan les coses anaven bé entre ells dos, cada estiu passaven unes agradables vacances a l'antic vaixell, recorrent zones de la mediterrània.
avuiparlemde.blogspot.com
Avui parlem de ...: de febrer 2015
http://avuiparlemde.blogspot.com/2015_02_01_archive.html
Avui parlem de . Dimecres, 18 de febrer de 2015. Les fotos de Nova York. D'un temps en ça la convivència entre el Joan i la Toia s'havia refredat fins arribar a converses i situacions força tenses. Però malgrat això seguien junts per una qüestió purament econòmica. A cap dels dos els hi convenia un divorci. Era més cómode mirar cap un altre costat i fer con si res. Quan les coses anaven bé entre ells dos, cada estiu passaven unes agradables vacances a l'antic vaixell, recorrent zones de la mediterrània.
avuiparlemde.blogspot.com
Avui parlem de ...: El primer tresor
http://avuiparlemde.blogspot.com/2014/05/el-primer-tresor.html
Avui parlem de . Dimarts, 13 de maig de 2014. Els pares havien de treballar estiu i hivern. Si la paraula vacances no entrava al seu vocabulari, això no era obstacle perquè es trenqués l'harmonia de casa. Quan arribava l'estiu, la Mariona, passava uns dies al mas del avis i uns altres anava al poble del pare, on vivien unes tietes llunyanes que sempre rebien de molt bon grat a la nena. Ella duia alegria a aquella casa antiga i molt austera. Es sentia volguda i benvinguda. També hi havien posat un safarei...
avuiparlemde.blogspot.com
Avui parlem de ...: d’agost 2013
http://avuiparlemde.blogspot.com/2013_08_01_archive.html
Avui parlem de . Divendres, 9 d’agost de 2013. Feia dies que no s'havia posat davant el portàtil,. Anava escrivint records, detalls en el gruixut i antic bloc que sempre li havia agradat tenir a prop . Hi havia cents d'anotacions,. Molts cops eren només una paraula i una data. Ara intentava gravar en la seva memòria, en el seu conscient i subconscient tots els sentiments, no podia permetre que se n'escapés cap, ni un . Aquestes llàgrimes tant esperades i finalment vesades,. Bon dia amor,. Club de Lectura...
avuiparlemde.blogspot.com
Avui parlem de ...: de maig 2015
http://avuiparlemde.blogspot.com/2015_05_01_archive.html
Avui parlem de . Dissabte, 16 de maig de 2015. Fa sis mesos que et vaig abraçar per primera vegada,. Tu no m'havies vist mai i jo no et volia espantar. Una fotografia teva, ens havia arribat des de terres llunyanes,. Els teus ulls innocents i espantats miraven la càmera, observant aquella gent que no coneixies, i en la teva angelical candidesa no sabies què passava ni qui t'esperava. Del rostre, entre atemorit i trist, lliscava una llàgrima cara avall per les tendres galtetes que ens va traspassar el cor.
