quanelfocesdevefum.blogspot.com
Quan el foc esdevé fum: de juny 2010
http://quanelfocesdevefum.blogspot.com/2010_06_01_archive.html
Quan el foc esdevé fum. El lloc on dir tot allò que no dic mai. Glaçat. Així es va quedar quan va escoltar la notícia per la ràdio. A taula, son pare va alçar el cap amb un gest interrogant, S'ha mort? Quan es va trobar assegut davant la pantalla en blanc, va decidir que escriuria el seu nom, josé saramago, així, en minúscules, perquè ell no era ningú i era tothom alhora. Aforismes del mes: maig 2010. Error mai, experiència sempre. Hola, què tal? Fals, no has girat la vista quan t'he saludat,. Esta últim...
elcalaixdelesparaulesmortes.blogspot.com
El calaix de les paraules mortes: de febrer 2010
http://elcalaixdelesparaulesmortes.blogspot.com/2010_02_01_archive.html
El calaix de les paraules mortes. A la llum de la lluna, la inspiració m'acull entre els seus braços nus. 15 febr. 2010. Enllaços a aquest missatge. 3 febr. 2010. Ella es desperta un dia amb el convenciment què tot anirà bé. Aspira mentre tanca els ulls i allibera l’aire deixant que traspasse els seus llavis. Sí, hui comença una nova vida- diu amb un to una mica indecís però amb contundència. Sí, hui tot anirà millor- es diu a si mateixa cada vegada més convençuda. Sóc lliure, tot va bé-. Demà començarà ...
elcalaixdelesparaulesmortes.blogspot.com
El calaix de les paraules mortes: Un paper
http://elcalaixdelesparaulesmortes.blogspot.com/2010/03/un-paper.html
El calaix de les paraules mortes. A la llum de la lluna, la inspiració m'acull entre els seus braços nus. No ja no sé qui sóc-. Lhas clavat Noèlia, però deixam dir-te que -per a mi- la gràcia daquest món és, precisament, no conèixer-lo, sentir-te perduda i vagar per ell. I així tota la vida. Per què? Doncs, no ho sé massa bé però jo mestime pensar que és per demostrar-nos que, fins i tot, el pitjors moments poden tenir cabuda en una vida gojosa. Exacte. no ho podries haver expressat millor. ;).
elcalaixdelesparaulesmortes.blogspot.com
El calaix de les paraules mortes: d’abril 2010
http://elcalaixdelesparaulesmortes.blogspot.com/2010_04_01_archive.html
El calaix de les paraules mortes. A la llum de la lluna, la inspiració m'acull entre els seus braços nus. 21 abr. 2010. No cal que em mires. Jo et miraré, i en el llambreig dels teus ulls em veuré reflectida, mentre em perd en la verdor que enfonsa qualsevol signe de sensibilitat racional. Enllaços a aquest missatge. 19 abr. 2010. Viatjar per somnis amb forma de núvols,. Trencar il•lusions oblidades pel temps,. Foradar records fixats a la memòria,. Contar els dies de tempesta propers,.
elcalaixdelesparaulesmortes.blogspot.com
El calaix de les paraules mortes: de novembre 2009
http://elcalaixdelesparaulesmortes.blogspot.com/2009_11_01_archive.html
El calaix de les paraules mortes. A la llum de la lluna, la inspiració m'acull entre els seus braços nus. 29 nov. 2009. Ara tornes, ara te’n vas. Si vols vine, i queda’t amb mi, o ves-te’n, i no em veges més. No sé, si vols me’n vaig jo, o em qued. E, el que tu. Digues. Però. crec que ací falla alguna coseta. Ja sé que és. No tan sols compta el que t. U vulgues o necessites, perquè jo també forme part d’aquesta història, encara que la meua veu no s’escolta, ni per un segon. Enllaços a aquest missatge.
elcalaixdelesparaulesmortes.blogspot.com
El calaix de les paraules mortes: d’octubre 2010
http://elcalaixdelesparaulesmortes.blogspot.com/2010_10_01_archive.html
El calaix de les paraules mortes. A la llum de la lluna, la inspiració m'acull entre els seus braços nus. 23 oct. 2010. Camina per núvols de fum i deixa't endur per la melodia del vent. Enllaços a aquest missatge. Subscriure's a: Missatges (Atom). Visualitza el meu perfil complet. Un lloc on plasmar les coses que em passen pel cap. La meva llista de blocs. El bloc del títol nòmada. La lluna menja prunes. Quan el foc esdevé fum. El borrombori de ca l'Escapçat.
elculdelpais.blogspot.com
El Cul del País: Pau Riba i la transgressió als anys 70
http://elculdelpais.blogspot.com/2011/03/transgressio.html
El Cul del País. Excrements culturals sobre temes diversos. Pau Riba i la transgressió als anys 70. Pau Riba és un artista i escriptor polifacètic, reconegut principalment per la seua carrera musical com a cantant. La seua obra, iniciada a finals de la dècada dels 60 i emmarcada dins el moviment de la contracultura, ha tingut un reconeixement relatiu per part de la crítica i una repercussió limitada en el gran públic malgrat el seu segell únic i intransferible d'«artista total. 2- La cervesa és amarga.
elculdelpais.blogspot.com
El Cul del País: Instants
http://elculdelpais.blogspot.com/2010/11/instants.html
El Cul del País. Excrements culturals sobre temes diversos. 15 nov. 2010. Diuen les frases pseudofilosòfiques de tuentis i féisbucs que la vida està feta d'instants especials. Vosté, senyor lector, ja n'ha perdut uns quants llegint açò. 15 nov. 2010, 20:44:00. I vosté, venerable escriptor, també nha perdut escrivint-ho. Sha lluït. 15 nov. 2010, 22:24:00. Saps que només tinc un parell dexposicions demà, no és res, mho puc permetre. 12 gen. 2011, 9:50:00. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom).
elcalaixdelesparaulesmortes.blogspot.com
El calaix de les paraules mortes: Viure
http://elcalaixdelesparaulesmortes.blogspot.com/2010/06/viure.html
El calaix de les paraules mortes. A la llum de la lluna, la inspiració m'acull entre els seus braços nus. Què seria de mi, si no pensara que tot sempre pot millorar. que tan sols hem de saber adaptar-nos a cada moment, a cada etapa de la vida i no deixar que la tristesa, els fantasmes o el dolor s’apoderen de la nostra existència? M’agrada aprendre de la vida, o dels moments que visc en la vida, perquè són moments únics, que potser mai no es repetiran. Publica un comentari a l'entrada.
elcalaixdelesparaulesmortes.blogspot.com
El calaix de les paraules mortes: Mirades
http://elcalaixdelesparaulesmortes.blogspot.com/2010/04/mirades.html
El calaix de les paraules mortes. A la llum de la lluna, la inspiració m'acull entre els seus braços nus. 21 abr. 2010. No cal que em mires. Jo et miraré, i en el llambreig dels teus ulls em veuré reflectida, mentre em perd en la verdor que enfonsa qualsevol signe de sensibilitat racional. La controvèrsia duns ulls, les paraules duna mirada, els sentiments. boniques paraules Noé! Publica un comentari a l'entrada. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Visualitza el meu perfil complet.
