quanelfocesdevefum.blogspot.com
Quan el foc esdevé fum: de juny 2010
http://quanelfocesdevefum.blogspot.com/2010_06_01_archive.html
Quan el foc esdevé fum. El lloc on dir tot allò que no dic mai. Glaçat. Així es va quedar quan va escoltar la notícia per la ràdio. A taula, son pare va alçar el cap amb un gest interrogant, S'ha mort? Quan es va trobar assegut davant la pantalla en blanc, va decidir que escriuria el seu nom, josé saramago, així, en minúscules, perquè ell no era ningú i era tothom alhora. Aforismes del mes: maig 2010. Error mai, experiència sempre. Hola, què tal? Fals, no has girat la vista quan t'he saludat,. Esta últim...
borrombori.blogspot.com
El borrombori de ca l'Escapçat: Barroquisme sensacionalista
http://borrombori.blogspot.com/2011/06/barroquisme-sensacionalista.html
El borrombori de ca l'Escapçat. Dissabte, 11 de juny de 2011. Amb la lluna tapada pels núvols, entre les ombres de la nit i les ànimes rodamón que environen els corrents d'aire, quatre focus blaus taquen la fosca com la sang ho fa al cotó. Són uns llums incandescents, freds, impertorbables i impassibles com el temps. 6/11/2011 01:43:00 a. m. Publica un comentari a l'entrada. Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom). Un nòmada a l'andana. Quan el foc esdevé fum. El calaix de les paraules mortes.
borrombori.blogspot.com
El borrombori de ca l'Escapçat: de juny 2010
http://borrombori.blogspot.com/2010_06_01_archive.html
El borrombori de ca l'Escapçat. Dimarts, 22 de juny de 2010. Qualsevol dia escriuré un poema. No m'agrada desfer somnis,. Vull viure al subconscient,. Els camins que desfaig,. Els segons van primers,. Els minuts miren,. A les graderies les hores. Pedres i bombolles,. Rossa i cara de tonta,. No em mires tant,. 6/22/2010 12:16:00 p. m. Subscriure's a: Missatges (Atom). Un nòmada a l'andana. Quan el foc esdevé fum. El calaix de les paraules mortes. Llumetes a la nit. Un pessic de l'Escapçat.
borrombori.blogspot.com
El borrombori de ca l'Escapçat: de juliol 2010
http://borrombori.blogspot.com/2010_07_01_archive.html
El borrombori de ca l'Escapçat. Dissabte, 3 de juliol de 2010. Dance me to the end of love. Els llençols eren onades d'un mar enfurismat. Cada gemec era un so, una olor inimitable de plaer. La cambra respirava un perfum acaramel·lat,. Una mousse de bafanades caluroses amb encenalls de saliva cristal·lina. I els amants s'anomenaven un a l'altre al compàs de la música. Cada segon era un pedaç d'infinit. La por a la fi no existia, sabien que mai s'acabaria. El calor dels cossos esquitxava la foscor de la nit.
borrombori.blogspot.com
El borrombori de ca l'Escapçat: Dance me to the end of love.
http://borrombori.blogspot.com/2010/07/dance-me-to-end-of-love.html
El borrombori de ca l'Escapçat. Dissabte, 3 de juliol de 2010. Dance me to the end of love. Els llençols eren onades d'un mar enfurismat. Cada gemec era un so, una olor inimitable de plaer. La cambra respirava un perfum acaramel·lat,. Una mousse de bafanades caluroses amb encenalls de saliva cristal·lina. I els amants s'anomenaven un a l'altre al compàs de la música. Cada segon era un pedaç d'infinit. La por a la fi no existia, sabien que mai s'acabaria. El calor dels cossos esquitxava la foscor de la nit.
borrombori.blogspot.com
El borrombori de ca l'Escapçat: de març 2010
http://borrombori.blogspot.com/2010_03_01_archive.html
El borrombori de ca l'Escapçat. Dimarts, 16 de març de 2010. Era una nit més al Neure. L'autèntic focus d'epidèmies.Ella s'ha criat amb mi, però ja no la conec, l'han deformada, he oblidat el seu rostre. 3/16/2010 08:59:00 p. m. Dijous, 11 de març de 2010. Departament d’Investigació extraNviagbuliana. Llenguatge humanoide terrícola, català. Equació de descodificació yP . Planeta Terra. Coordenada Nviagbuliana sX01·. Latitud terrestre: 38º 30' 25' , longitud 0º -14' -21' . 18 de juny de 1988: data del c...
borrombori.blogspot.com
El borrombori de ca l'Escapçat: de juny 2011
http://borrombori.blogspot.com/2011_06_01_archive.html
El borrombori de ca l'Escapçat. Dissabte, 11 de juny de 2011. Amb la lluna tapada pels núvols, entre les ombres de la nit i les ànimes rodamón que environen els corrents d'aire, quatre focus blaus taquen la fosca com la sang ho fa al cotó. Són uns llums incandescents, freds, impertorbables i impassibles com el temps. 6/11/2011 01:43:00 a. m. Subscriure's a: Missatges (Atom). Un nòmada a l'andana. Quan el foc esdevé fum. El calaix de les paraules mortes. Llumetes a la nit. Un pessic de l'Escapçat.
borrombori.blogspot.com
El borrombori de ca l'Escapçat: de maig 2010
http://borrombori.blogspot.com/2010_05_01_archive.html
El borrombori de ca l'Escapçat. Dilluns, 24 de maig de 2010. Mr Coenninger va morir al café Trésor. Allà va escriure les seues novel·les més exitoses, allà va veure com s'enfosquia l'última espurna de la seva imaginació. Conten les cridòries de Blacktown que va morir d'infart, precipitant el seu últim café sobre un paper rosegat i engroguit. En aquest, escrit amb una lletra tremolosa i de color negre, es podia llegir:. No hi ha manera d'evitar que es tracten com ells creuen que eres. El cap parla, de nou.
borrombori.blogspot.com
El borrombori de ca l'Escapçat: de novembre 2009
http://borrombori.blogspot.com/2009_11_01_archive.html
El borrombori de ca l'Escapçat. Dimarts, 17 de novembre de 2009. La misèria d'un segon aplicada a l'infinit. Veig la meua cara reflectida,. A qui crides TIC-TAC? Et mire, et desfàs, tornes a nàixer. Un vell assassí que vist com tú, sempre diferent a l'última vegada, em cus espaiet la roba del teu dol, del meu dol. Eres etern, fas l'eternitat i rius amb ella, entre silenci i silenci, quan mors i et refàs una altra vegada. Pres de mi,. I no et refaràs. Quan tú escrigues la meua fi. El cap continua parlant.
quanelfocesdevefum.blogspot.com
Quan el foc esdevé fum: d’agost 2010
http://quanelfocesdevefum.blogspot.com/2010_08_01_archive.html
Quan el foc esdevé fum. El lloc on dir tot allò que no dic mai. Allà estava. Com si la cosa no anara amb ell. Després d'una intensa nit de faena de la universitat (això d'”intensa” era una mentida que es deia a si mateix per tal de reconfortar-se) apurava l'últim cigarret abans d'anar a dormir. Les sis del matí, merda, demà m'he d'alçar a les nou . He tornat a caure en el mateix error! Total, diuen que això de caure dues vegades en la mateixa pedra és el que ens fa humans. Subscriure's a: Missatges (Atom).
