mariabeitia.com

loloandkids.blogspot.com

lolo&kids: de gener 2013

http://loloandkids.blogspot.com/2013_01_01_archive.html

Música si us plau! Ahir per la tarda ens ho vam passar genial! Primer, com sempre una dinàmica de grup, com vam xalar! Vam parlar de molts instruments de vent com són els fagots, les tubes, els clarinets. Ayer por la tarde ¡nos lo pasamos genial! Primero, como siempre una dinámica de grupo, como disfrutamos! Hablamos de muchos instrumentos de viento como son los fagots, las tubas, los clarinetes. Vam acabar ballant la. Cançó “Highway to hell” dels AC/DC i ens vam tornar bojos! Enllaços a aquest missatge.

calaixdesordenat.blogspot.com

Caminant descalça: de juny 2014

http://calaixdesordenat.blogspot.com/2014_06_01_archive.html

Les paraules se les emporta el vent -. Marcats amb una conformació diferent,. Sé que els teus electrons fan òrbites prop meu. I la teva càrrega m'abraça, sense tocar-me. Som energia. Molècules intangibles que es troben, que dansen. Ho he pensat més d'un cop, som fets de tot. Del que perds quan et treus la roba,. Del que guanyes estirats a la gespa. D'un principi alegre i dolorós, que em recorda a un part. I la lluna, que tan t'agrada, sempre ha sigut femenina. Retornen els àtoms, i intento fer-ne paraules.

calaixdesordenat.blogspot.com

Caminant descalça: de maig 2014

http://calaixdesordenat.blogspot.com/2014_05_01_archive.html

Les paraules se les emporta el vent -. Al ajupir-me l’he sentit repicar. Petit cascavell vingut de Hampi. Índia per sempre al cor, memoritzar els ulls negres, curiosos, desperts. Veure-hi molt més que negre. Al ajupir-me l’he sentit repicar. Ja no sé si era el cascavell de la polsera, o potser el seu somriure distès. El seu rostre de primavera i aigua de riu. Envia per correu electrònic. Subscriure's a: Missatges (Atom). La vida té vida pròpia. El blog d'en Jordi Navarro. Més xais i menys porcs. Fernánde...

calaixdesordenat.blogspot.com

Caminant descalça: Hirundo rustica.

http://calaixdesordenat.blogspot.com/2015/03/hirundo-rustica.html

Les paraules se les emporta el vent -. Sud enllà i ala estesa. Grogues, a besar les mimoses. La lluna no volgué perdre’s l’espectacle,. Amb les mans vermelles d’aplaudiments. Femelles i dones salvatges,. Seguien perdent-se entre la pluja i el vent. I no hi hagué Déu ni estable,. Poc més que un grapat de terra. I haver parit un poble que camina. Sud enllà i ala estesa. A explicar-nos que no som res. O poca cosa més que la pols. Les llàgrimes dels ulls brollaven salades:. Envia per correu electrònic. 191;D...

calaixdesordenat.blogspot.com

Caminant descalça: de novembre 2013

http://calaixdesordenat.blogspot.com/2013_11_01_archive.html

Les paraules se les emporta el vent -. Uns ulls que miren. Arribar a Caracas. La ciutat ens saluda amb boscos frescos plens d'acàcies. Les imatges del Chavisme. És això el que ens empeny a viatjar? Encara queden molts dies per descobrir-ho. Envia per correu electrònic. Subscriure's a: Missatges (Atom). Cuba, del 17 al 26 de març de 2016 (dia 9): l’Havana, plaça de la Revolució i passeig per l’Havana (24 març de 2016) (VIII). La vida té vida pròpia. El blog d'en Jordi Navarro. Més xais i menys porcs.

calaixdesordenat.blogspot.com

Caminant descalça: La fragilitat del ser, la complexitat de la vida.

http://calaixdesordenat.blogspot.com/2012/06/la-fragilitat-del-ser-la-complexitat-de.html

Les paraules se les emporta el vent -. La fragilitat del ser, la complexitat de la vida. Una es perd pensant en com de complicada és l'existència en aquesta vida. Les nostres decisions ens semblen extremadament importants. Divago: ho estaré fent bé? Les persones s'estimen i s'enfaden. Ja no ho he fet bé. El món cau a trossos, l'opressió, la repressió, l'alliberament. La gent, sí aquella massa sense nom, es mor de gana o enmig de guerres infames. Però no podem plorar per tots! Envia per correu electrònic.

calaixdesordenat.blogspot.com

Caminant descalça: de gener 2015

http://calaixdesordenat.blogspot.com/2015_01_01_archive.html

Les paraules se les emporta el vent -. De vegades val la pena explicar, minut a minut, aquella sobretaula enterbolida en que en Lluis li va fregar una cuixa a l’Anna, totalment intencionat i maliciós, just a pocs centímetres de la Mireia, la seva parella. La vida és per viure-la. Com a mínim no ho fa el mateix dia que deixa el xicot. Doncs es creu que ells van viure sense sentir mai el pes de la renúncia. Potser seria un conte, sí. Em sembla que plourà. Envia per correu electrònic. La vida té vida pròpia.

calaixdesordenat.blogspot.com

Caminant descalça: d’octubre 2014

http://calaixdesordenat.blogspot.com/2014_10_01_archive.html

Les paraules se les emporta el vent -. Tenia les mans fredes. Aquella sensació que em fa pensar que em moc tan a poc a poc que aviat em quedaré immòbil. Quieta. Vaig pensar en tu. Se’m marcaven, blaves, les petites venes. Què en farem de tanta sang? Huyo tan despacio que parece que me quede. Envia per correu electrònic. Vaig patir. Ho haig d’admetre. Què era tota aquella amalgama de personetes ben vestides? Que no sé quan haig de sortir a escena! Envia per correu electrònic. La vida té vida pròpia. Críti...

calaixdesordenat.blogspot.com

Caminant descalça: de març 2015

http://calaixdesordenat.blogspot.com/2015_03_01_archive.html

Les paraules se les emporta el vent -. Sud enllà i ala estesa. Grogues, a besar les mimoses. La lluna no volgué perdre’s l’espectacle,. Amb les mans vermelles d’aplaudiments. Femelles i dones salvatges,. Seguien perdent-se entre la pluja i el vent. I no hi hagué Déu ni estable,. Poc més que un grapat de terra. I haver parit un poble que camina. Sud enllà i ala estesa. A explicar-nos que no som res. O poca cosa més que la pols. Les llàgrimes dels ulls brollaven salades:. Envia per correu electrònic. Ferná...

rogerballabrera.blogspot.com

el didal koniec: de maig 2014

http://rogerballabrera.blogspot.com/2014_05_01_archive.html

Divendres, 2 de maig de 2014. Subscriure's a: Missatges (Atom). Visualitza el meu perfil complet.